dilluns, 20 de gener del 2014

Pregar per la unitat dels cristians?

Estem, com cada any, en la setmana d'oració per la unitat dels cristians. Demanem a Déu que posi fi a l'escàndol que suposa la divisió entre els cristians en diverses confessions. Portem anys pregant a Déu que hi faci més que nosaltres per tal posar fi a aquest escàndol. Particularment, em fa vergonya demanar a Déu que faci allò que nosaltres, tenint a les nostres mans la solució, no reeixim a dur a terme.
I si enlloc de pregar a Déu que hi faci més que nosaltres, fóssim nosaltres qui prenguéssim les regnes d'aquest assumpte per resoldre'l? Perquè els cristians no formem un sol cos? Per debats infructuosos doctrinals insalvables? Per què esperem que aquest procés es dugui a terme des de les jerarquies eclesiàstiques corresponents? Veig impossible i improbable que aquestes elits es posin d'acord per dur a terme aquesta unitat entre els creients.
El missatge i l'aportació dels cristians a la solidaritat humana no queda desautoritzat per l'escàndol de la divisió? Com podem pretendre fer sentir la nostra veu i fer-la creïble quan som incapaços de resoldre la qüestió de la nostra divisió? Tants anys d'ecumenisme infructuós, tan sols en petites dosis ha estat fructífer, posa en entredit la sinceritat de les nostres intencions. 

La superació d'aquest escàndol no l'aconseguirem mentre el deixem en mans de les nostres jerarquies corresponents. M'avergonyeix pregar a Déu per aquesta qüestió. M'agrada practicar aquesta unió més que parlar-ne. No tinc problemes per pregar conjuntament amb els meus germans cristians ortodoxos, anglicans, luterans. No tinc problemes per pregar amb els meus germans musulmans, budistes, sikhs o hindús. No tinc problemes per treballar colze a colze amb qualsevol persona en accions solidàries en bé de qualsevol persona, sense tenir cap necessitat de preguntar a la persona amb qui col·laboro quina és las seva confessió religiosa, ni de preguntar-li-ho a la persona envers la que dirigeixo la meva acció solidària, el meu amor. 

La divisió dels cristians és un escàndol pels cristians, però també ho és per tota la humanitat. La nostra divisió treu legitimitat al nostre missatge i a la nostra pròpia fe. Parlem massa, debatem massa, sovint sobre el sexe dels àngels.
La meva unió amb Déu, amb les meves febleses i els meus condicionants d'imperfecció, m'uneix a tota la humanitat, homes i dones de qualsevol creença i confessió. Prou discussions institucionals, prou debats doctrinals, dogmàtics. És més senzill, en Déu i en els germans hem de trobar la nostra unió. No escandalitzaré ni amoïnaré més a Déu com escandalitzem als homes amb aquesta qüestió.



dilluns, 13 de gener del 2014

Jo i TU

Pare,
sóc fill vostre i com a fill sé que no sóc fill únic.
Em sento estimat per tu, però em sento com un fill pròdig que malbarata el teu amor.
Poso el meu cor en els meus petits tresors. Uns tresors materials que em fan desgraciat.
Cerco la felicitat on no la puc trobar. La tinc tan a prop que no la sé veure.
Tinc l'essència de la vostra divinitat dins meu, però no paro de mirar enfora.
Ajuda'm a descobrir-te dintre meu perquè comprengui que ets a tot arreu.
En la natura, en totes les teves criatures, en l'ocell que no sembra ni sega, però vós alimenteu.
En els lliris del camp, que no treballen ni filen, però que tenen una bellesa que no sabem reproduir.

Obre el meu cor a través de la meva mirada.
Que et sàpiga descobrir en el pobre. Que en el pobre hi vegi la persona i en la persona a TU.
Que et sàpiga descobrir en el que plora. En ell a la persona i en la persona a TU.
Que et sàpiga descobrir en el qui té fam i en ell a la persona que no és altra que TU.
Que et sàpiga descobrir en el compassiu i en ell a TU que habites en ell.
Que et sàpiga descobrir en qui treballa per la pau, perquè TU li has donat pau al seu cor.

Que et sàpiga descobrir en el malalt, perquè ets en el seu cor, com ets en el meu.
Que et sàpiga descobrir en l'homosexual, una persona que estima i que TU no condemnes com nosaltres.
Que et sàpiga descobrir en la noia que avorta, incapaç de confiar en l'amor que és capaç de donar.
Que et sàpiga descobrir en el pres, que només ansia la llibertat i alliberar-se del seu crim.
Que et sàpiga descobrir en el ric, que no comprèn que és esclau de la seva riquesa i que roba la riquesa que pertocaria al pobre.
Que et sàpiga descobrir en l'injust, a qui no han ensenyat a estimar.

Ai Senyor, tots ells són jo i jo tots ells, i en ells i en jo no hi altre que TU.
Allibera'm del jutge que porto dins. Fes-me entendre que no necessitem qui ens condemni, sinó qui ens estimi.
Ajuda'm a perdonar-me a mi mateix per poder perdonar els altres, perquè tu ja ens has perdonat a tots.
Dóna'm l'alegria necessària per tal de veure't arreu, en tot i en tothom. L'alegria que farà real que TU ets en mi i jo en TU.