divendres, 30 de setembre del 2011

Octubre. Bru i Francesc


Entrem al mes d'octubre. La propera setmana celebrem dues festivitats de dos sants que acompanyen la meva experiència espiritual. L'un és Francesc d'Assís, l'altre Bru de Colònia. Dues persones que sense proposar-s'ho van ser els iniciadors de dos ordes religiosos. Els dos tenen trets comuns i trets que els diferencien. Repassaré una mica alguns d'aquests trets a partir del coneixement que en tinc. Trets que ens poden ajudar a progressar en la nostra aventura espiritual. Avui parlaré de Bru. De Bru només conservem dos escrits. De Francesc uns quants més. És sorprenent que ens hagin arribat tan pocs escrits de Mestre Bru, un home que va ser una celebritat a Reims, on va ensenyar amb gran mestratge. Tan sols tenim a l'abast dos escrits d'ell. Una carta a un tal Raoul, le Verd, un antic company seu a Reims i el seu testament. Hi ha dos o tres escrits més que s'atribueixen a Bru, però que a dia d'avui no en tenim la plena certesa. Qui era Bru de Colònia?

Sabem poca cosa dels seus orígens. Sabem que va néixer a Colònia, l'antiga Colonia Claudia romana, Alemanya, pels volts de l'any 1030, no ho sabem amb certesa. Per aquells temps la ja existia una relació entre la ciutat de Colònia i la de Reims, l'arquebisbe de Colònia havia adquirit el dret de coronar els emperadors. Sembla que la seva família tenia certa notorietat a la ciutat. Sembla que per la seva intel·ligència va fer mèrits per ser enviat de ben jove a estudiar a la cèlebre escola de la catedral de Reims. Hi estudiava gent vinguda de tot Europa. El fet que Bru sobressortís en els seus estudis va fer que molts segueixin parlant de Bru com a francès, quan en realitat era alemany. Què devia estudiar Bru a Reims? Cal suposar que els ensenyaments del moment. El Trivium, (gramàtica, retòrica i filosofia), el Quadrivium (aritmètica, música, geometria i astronomia). El coronament de tots aquests estudis era la Teologia. Així, doncs, trobem Bru acabant els seus estudis complets a una de les millors escoles i de les més reputades d'Europa, Reims. L'església d'aquells moments s'enfrontava a una amenaça molt estesa, la simonia, era una pràctica per la qual algunes persones compraven càrrecs eclesiàstics, per exemple el de bisbe. Bru devia estar implicat en les coses de la ciutat de Reims com a un jove despert i actiu. No en sabem massa cosa. Tota afirmació seria fruit de l'especulació. Pocs anys després, la lluita contra la simonia el duria a diverses penalitats.

Tan sols sabem que en un moment o altre va ser nomenat canonge de sant Cunibert, a la diòcesi de Colònia. Després el nomenarien canonge de la catedral de Reims i canceller de tots els estudis de Reims, alguna cosa equivalent a rector d'universitat o conseller d'Universitats. La situació econòmica de Bru devia ser, doncs, prou benestant. Devia viure en una casa de la seva propietat, amb criats i amb prous rendes per portar una vida confortable. El seu nomenament es podria datar per allà el 1056. Això ens fa pensar que Bru era un jove superdotat, no tenia encara ni trenta anys. Per l'escola dirigida per Bru passarien autèntiques celebritats que reconeixerien més tard la influència que Bru els va causar. Contemporanis seus parlarien d'ell com a: doctor de doctors, perla de saviesa, llumenera en tota ciència, filòsof incomparable, honor dels nostres temps, etc. La seva fama sembla, doncs, prou contrastada. 

Bru va ocupar durant uns pocs anys la cancelleria de la diòcesi, però va dimitir ben aviat per les seves disputes amb l'arquebisbe Manasés. S'entreveu en Bru un home intel·ligent, reconegut, però amb una estima per part de tots els que el van conèixer que ens permet endevinar un home recte, just, que queia bé als seus alumnes, companys i amics. Un líder, en diria jo, revestit d'autoritat autèntica. Mestre Bru tenia totes aquestes qualitats que ben aviat va haver de posar en pràctica en la lluita de l'església de Reims contra el seu arquebisbe.

El 1075, el papa Alexandre II comença una lluita clara contra els bisbes simoníacs. El bisbe de Reims, Manasés, n'era un. Aquest, en un principi, va tenir un comportament exemplar, però ben aviat va aflorar la seva ambició i el seu comportament escandalós. Va ser hàbil utilitzant diferents estratagemes per sortir del pas, però al final va perdre tota credibilitat. L'any 76 vàries personalitats opositores a l'arquebisbe s'exilien de Reims. Entre ells hi ha Bru. Bru perd les seves propietats i privilegis a mans de l'arquebisbe Manasés, però es mostra incorruptible. La vida dels opositors fins i tot corrien perill. Després d'anys de litigi entre Manasés i el papa i els seus legats, el 1080 Gregori VII confirma la sentència dels legats papals i commina al poble de Reims que lluiti i faci fora el seu arquebisbe i n'elegeixi un altre. Finalment, Manasés escaparà i buscarà refugi amb Enric IV d'Alemanya, enemic declarat de Roma. Mentre alguns companys de Bru havien claudicat davant Manasés, Bru no es va deixar sobornar i als cinquanta anys retorna a Reims, la primera seu episcopal de França i el poble de Reims li ofereix l'arquebisbat. Bru tenia davant seu la possibilitat d'assegurar-se un futur esplendorós i el rebutja. Rebutja les comoditats i els honors perquè durant el seu exili, tot i seguir la lluita contra el simoníac Manasés, o just després de retornar a Reims, sent la crida de Déu que l'empeny a la solitud. Així es pot llegir en la carta a Raoul, le Verd. Home estimat per tothom, per la seva virtut, és alhora un home senzill i noble. No s'admirava només la brillantor de la seva intel·ligència, sinó també la de la seva vida i persona. Això ho podem constatar en els títols fúneraris redactats pels seus coetanis que el van conèixer.

A inicis de la dècada dels vuitanta, Bru marxa de Reims amb Pere i Lambert. Va a Molesmes, a uns 150 quilòmetres de Reims i uns 40 de Troyes, on l'abat Robert ha començat una renovació monacal. Robert serà poc després el fundador del Cister. A vuit quilòmeters de Molesmes hi havia una antiga finca, Sèche-Fontaine. Amb l'acord de l'abat Robert, Bru s'hi instal·la duent una vida eremítica en aquell bosc. Allí hi passà entre un i tres anys, no ho sabem amb certesa. La fama de l'abat Robert va fer que Molesmes creixés i ben aviat va haver de necessitar el monestir de Sèche-Fontaine. Bru i els seus companys havien de triar entre la vida cenobítica i la vida eremítica. Pere i Lambert es van quedar, Bru va partir amb nous companys. Robert i Bru restaran com a bons amics.
On anar? Bru i sis companys emprenen el camí del sud i es dirigeixen a 300 quilòmetres d'on estaven, a Grenoble. Hi ha a Grenoble el bisbe Hug que, malgrat la seva joventut, és un bisbe que estava deixant emprenta a la seva diòcesi. Tot sembla indicar que, tot i que no es coneixien, l'un havia sentit a parlar de l'altre i s'admiraven mútuament. Allà començarà una nova aventura. 
(Continuarà)