dimarts, 2 de setembre del 2008

Pobresa

Charles de Foucauld no va trobar companys o companyes que l'acompanyessin en el seu camí espiritual i material mentre va viure. Va fer camí tot sol, guiat pel seu conseller espiritual, Huvelin. No va ser fins després de la seva mort que diverses persones el van començar a seguir. Avui dia en són uns quants milers.
Una de les coses que em semblen més novedoses i radicals del seu viure és el significat i la vivència de la pobresa evangèlica. En contrast amb l'església en general i amb altres comunitats religioses la seva pobresa era de possessió i d'ús. Això era una novetat davant moltes congregacions religioses en què els seus membres vivien una pobresa en quant a les seves possessions, però en canvi l'organització a la que pertanyien eren riques.
Foucauld introdueeix el concepte de la pobresa d'ús. Em sembla una tria radical i ben difícil de viure. Cal estar amb els més pobres, els preferits de Jesús, que no tenen gairebé res i que tampoc poden disposar de gairebé res. Que difícil.
Fa uns dies, una noia m'explicava que havia estat a la fundació de Vicente Ferrer a l'Índia i que el que primer li va sobtar va ser quatre grans cotxes 4x4 que pertanyien a la fundació. I és ben veritat. Pobres en el tenir i en l'usar. Tot un repte.

dimecres, 21 de maig del 2008

Riure per viure l'amor

Visco la vida amb les meves pors,
no sóc encara un home lliure,
però és en el viure
que allunyo les meves pors.

És el temor,
el que em fa escriure,
de no viure
amb prou d'amor.

Passo amb penes aquest dolor
tan intens de l'home lliure,
que sens riure
no coneix l'amor.

Però és en el plor,
en el riure
i el viure
que ben ple trobo l'amor.

dimecres, 26 de març del 2008

Quatre actituds fonamentals


Un sentit de discriminació entre allò que és transitori i allò que és permanent, tant en si mateix com en el món; i per tant
una total indiferència envers tota mena de fruit de l'acció, sigui moral o religiosa, que pugui comportar el que anomenem premis, en aquest món o en el següent, incloent-hi fins i tot la immortalitat;
la pacificació de les facultats; i finalment
un desig tal per la salvació o alliberament que tots els altres desigs desapareguin fins en el pensament.