dissabte, 26 de març del 2016

No el reconeixem!


Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. 35 Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; 36 anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm.
Llavors els justos li respondran:
Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? 38 ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? 39 ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?
El rei els respondrà:
Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu.
Després dirà als de la seva esquerra:
Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. 42 Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure; 43 era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar.
Llavors ells li respondran:
Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir?
Ell els contestarà:
Us ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi. (Mt 31)


No caldria dir gaire cosa més sobre aquest text. Si no fos perquè tenim a les nostres fronteres europees milers i milers de persones que amb el braç allargat i la mà estesa demanen que els acollim. Qui no recorda l'Eylan i tants d'altres que moren davant de les nostres costes o mar endins. Qui no recorda les tanques alçades per impedir-los entrar. O les bales disparades contra aquells que s'ofeguen a pocs metres de les nostres platges. O els milers d'homes, dones, nens atapeïts a les portes de Macedònia o als camps d'Idomeni. O l'acord denigrant per tots nosaltres signat entre la Unió Europea i Turquia.

Tenen fam i set i els neguem l'assistència. Són forasters i no els acollim. Vesteixen el que duen damunt i no els vestim decentment. Estan malalts i tancats en camps de concentració i no els visitem. 
Per la nostra condició d'éssers humans ho tenim pelut per justificar la nostra inacció. Per aquells que ens sentim cristians, ho tenim magre si esperem justificar-nos en la decisió dels nostres governs.

Reaccionarem o ens mantindrem impassibles?