Visco la vida amb les meves pors,
no sóc encara un home lliure,
però és en el viure
que allunyo les meves pors.
És el temor,
el que em fa escriure,
de no viure
amb prou d'amor.
Passo amb penes aquest dolor
tan intens de l'home lliure,
que sens riure
no coneix l'amor.
Però és en el plor,
en el riure
i el viure
que ben ple trobo l'amor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada