Sorprèn llegir a la bíblia, en el llibre del Levític, com Déu prescriu a Moisès la marginació dels malalts de lepra. Sorprèn perquè sembla beneir la marginació dels que en aquell text anomena impurs. Avui dia són moltes les causes de marginació a la nostra societat. Els uns ho seran per causa de les seves malalties. Uns altrs per causa de la seva situació de pobresa. Uns altres per causa de la seva religió o ètnia.
La marginació dels més febles, la marginació dels més dèbils ha format part de les societats humanes des de temps immemorials. I tot indica que en seguirà formant part. Sembla que som incapaços de superar aquesta necessitat que tenim sovint de marginar algú. Sembla que ens agrada ser marginadors, potser per defensar-nos de ser marginats. Hi ha persones, hi ha institucions que sembla que volen seguir perpetuant la marginació entre els homes i dones d'avui.
Jesús, Buda i altres líders religiosos van cuidar-se de treure legitimitat a aquesta marginació. Però nosaltres no sembla que estiguem gaire disposats a fer-los cas. Potser futures generacions? No ho sé, seria desitjable. "Impur, impur" prescriu el Levític que calia que el leprós anés cridant. Ai mare, si els impurs haguessin d'anar cridant pel carrer i fent pública la seva impuresa, tots hauríem d'anar cridant i no hi hauria un racó de món on assaborir el silenci dels purs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada