La visita del papa

Aquests dies corren rius de tinta sobre la visita del papa Benet a Barcelona. El motiu de polèmica rau en el cost del viatge del papa i qui el paga. L'arquebisbat de Barcelona s'ha afanyat a dir que ha recaptat 300 mil euros que equivalen a la meitat del cost del viatge que s'ha xifrat en 600 mil euros. A alguns els molesta aquest tipus de polèmica i voldrien que es parlés només del sentit espiritual de la visita. És comprensible que alguns pensin això, però també és evident que la parafernàlia que avui dia acompanya els viatges dels successors de Pere originin aquest tipus de debats. Quan hom xifra el cost de la visita en 600 mil euros, seria bo conèixer el desglossament d'aquests costos. L'església catòlica no té dret a eludir aquest tipus de debat perquè els viatges del papa de Roma s'han d'emmarcar dins el context d'una visita d'un cap d'estat. És el preu a pagar per haver convertit l'església en un estat i el seu màxim representant en un cap d'estat.

Tenen sentit eclesial aquest tipus de visites i viatges que fan els papes en els darrers anys? És edificant la preocupació per la seguretat que els viatges actuals demostren? Coneixen els papes les comunitats que visiten? Són moltes les preguntes que els cristians i els no cristians es fan d'aquestes visites. I aquestes preguntes són lícites. L'església no s'hauria de posar a la defensiva. Tenen alguna cosa en comú aquests viatges amb els viatges que feia, per exemple, Sant Pau?

Icona de Rublev

Pau viatjava amb els medis propis del temps. Els seus viatges eren sufragats per les incipients comunitats cristianes d'Àsia i pròxim orient. Pau feia estada amb les diferents comunitats, les coneixia, les exhortava, compartia els seus problemes. S'enfrontava als perills d'aquells que perseguien les comunitats. Les comunitats sortien enfortides del testimoniatge de Pau. Parlava amb els membres de la comunitat. Hi estava en comunió real.

Què coneixerà el papa de la comunitat cristiana de Barcelona? Parlarà emb els poderosos, reis, governants. Entrarà en comunió veritable amb els cristians barcelonins? Jo imaginaria un papa sortint de Roma i viatjant per la costa mediterrània, fent estada en diferents indrets, pregant íntimament amb les comunitats, arribant a Barcelona com qualsevol visitant, fent estada en diferents parròquies, sostingut pels fidels, passant les seves penúries. Avui els papes tenen més de governants que altra cosa. Per això els seus viatges s'assimilen als viatges dels caps d'estat. Des del papamòbil veurà persones que el saluden de lluny, que paguen per veure'l des d'un balcó com qui va a veure una estrella del futbol o de qualsevol esport. Celebrarà alguna eucaristia entre alguns privilegiats i marxarà. 

Quin fruit espiritual rebrem els cristians de la seva visita? Els mateixos que de veure'l a través de la televisió, escoltant els seus discursos, ja siguin fets a Barcelona o fets a Roma. El portantveu de la conferència episcopal espanyola va dir que de la visita papal en treurem fruits espirituals i també econòmics. Aquesta és la funció d'un papa? Si l'església assumeix aquests objectius, llavors no es pot queixar que els ciutadans, tant catòlics, com no catòlics, es preguntin i critiquin la despesa que la seva visita significa. 

Jo respecto la figura del papa, com la de qualsevol persona, respecto la seva fe, com la de qualsevol creient, el seu carisma, com qualsevol carisma de tot cristià i de tota persona. Però també em pregunto quin és l'objectiu dels seus viatges. Consagrar la basílica de la Sagrada Família? Personalment m'és igual qui la consagri. El que jo em pregunto és com enfortirà la meva fe, com entrarà en comunió amb mi, amb les comunitats cristianes. Alguns critiquen els que critiquen la visita papal. Argumenten que altres tipus de visites costen el mateix o més. Però és que al papa, al bisbe de Roma, al primer pastor de l'església se li pot reclamar un plus. Ell és un primus inter pares. Hauria de ser accessible a tothom. No pas un turista il·lustre. 

Jesús passava pels pobles de Gal·lilea, s'hostatjava a casa dels amics i amigues, proclamava el Regne de Déu entre els pobres, menjava amb poderosos i humils, consolava els presos i els marginats, compartia els sofriments dels malalts. Segur que la intenció del papa va per aquests camins, però les estrucrures eclesials el mantenen aferrat a les estructures d'aquest món. Déu me'n guard de criticar el papa. Segur que la meva biga a l'ull m'impedeix de veure la brossa a l'ull del meu germà. Segur que són les meves limitacions les que m'impedeixen veure amb claredat la funció d'un viatge com aquest. No puc amagar, però, que m'agradaria veure el papa visitant i donant consol als refugiats del Darfur, denunciant gràficament la injustícia de les estructures socials del nostre món, sofrint amb el sofriment dels marginats d'aquest món, interpel·lant la nostra comoditat, la nostra poca fe, el nostre amor imperfecte. Desitjo que la visita del papa a Barcelona refermi el compromís cristià de moltes persones, encara que a mi em costi de sentir-me tocat en el més profund del meu ésser amb aquest tipus de visites.