El Regne de Déu

Avui és la festa de l'Ascensió. Jesús s'enlaira i se'n puja al cel. En certa manera, ens pot fer la impressió que ens abandona. Com si ens digués: Aquí us deixo, ara us toca a vosaltres. Després vindrà l'Esperit. La humanitat no queda orfe. Però li toca actuar. Ell enmig nostre. Jesús parlà als seus contemporanis, i ens parla a nosaltres, del Regne de Déu. La foto que precedeix aquestes ratlles és l'expressió més cruel del regne dels homes. El Regne de Déu no és això. El Regne de Déu que els cristians reclamem cada vegada que resem el Pare nostre, no és un desig futur, sinó que és un desig i una necessitat real per a avui. Però només pot ser una realitat que podem materialitzar nosaltres.

El Regne dels homes és el que vivim cada dia, el que fa que cada dia morin al nostre planeta seixanta mil persones que no tenen amb què alimentar-se, el que fa que els homes es matin en guerres esgarrifoses al llarg de la nostra geografia. També és el que vivim cada dia amb sense sostre vagant per les nostres ciutats i pobles, el que vivim cada dia amb persones que perden feina, casa, per culpa d'una crisi econòmica que tots plegats hem provocat. 

El Regne dels homes és el que les nostres lleis i els nostres sistemes polítics marginen. Jesús ens diu que el Regne de Déu és a prop, ja ve. Nosaltres no som subjectes passius d'aquest Regne. Som, hem de ser, subjectes actius, propagadors, que no propagandistes, d'aquest Regne. És el Regne que capgira els valors de la nostra societat. En aquest Regne els importants no són els explotadors, sinó els explotats, no són els rics, sinó els pobres, no són els que tenen èxit, sinó els que fracassen, no són els que ataquen el mal amb el mal, sinó els que combaten el mal amb el bé. 

En els temps actuals, el Regne de Déu és més necessari que mai. Som nosaltres el qui l'hem de fer present. Els cristians hem bastit una organització, l'església, més preocupada per ritus, normes, obligacions, moral, etc. Hem bastit una organització que ens atenalla, que més que alliberar-nos ens esclavitza. Una organització que cerca una posició influent en el regne dels homes. Gairebé com un lobby. 

Jesús no ens parla d'un regne d'aquest tipus. Els pobres, els empresonats, els humils, no poden ser els importants en una organització així. El Regne de Déu s'instaura primer en el cor de l'home, després es manifesta en la societat. Els cristians n'hem de ser els primers impulsors. L'ull per ull, dent per dent, no basteix aquest Regne. Les lleis humanes no basteixen aquest Regne. La justícia humana no basteix aquest Regne. 

Jesús ens va donar les pinzellades de com bastir el Regne de Déu. En el seu Regne, la fam no hi té cabuda, l'explotació infantil no hi té cabuda, la pobresa tampoc. La injustícia no hi impera. Però tot això no ens ve regalat. Nosaltres l'hem d'instaurar amb la força de l'Esperit. 

Jesús va voler fer present el regne de Déu entre els seus contemporanis. Des del punt de vista humà, podríem dir que va fracassar. Va morir en una creu, com milers de persones ho feien en el seu temps. Treballar per aquest regne és la nostra missió. Ningú l'instaurarà per nosaltres. En les nostres vides quotidianes tenim múltiples oportunitats per a fer-lo present. Ell ens hi ajudarà si ens ho proposem. Deixem el regne dels homes i entrem de ple en el Regne de Déu. Que l'església no oblidi el missatge i la tasca. Som molts, més dels que pensem, els que el cerquem i el necessitem. Aquesta és la comunitat que hem de bastir.