Els rics i el Regne de Déu

En època de profunda crisi econòmica, em ve de gust parlar una mica de com Jesús veia la possible o gairebé impossible convivència dels rics i el Regne de Déu. Tot i que no sé si estem, realment, davant una crisi econòmica o una crisi de sistema. Potser em decantaria més per creure que el que tenim davant nostre és una crisi general del nostre sistema de vida, del que hem anomenat el sistema capitalista.

Jesús va parlar sovint de la riquesa i dels rics. Ho va fer en un context d'immensa injustícia social en el seu país, Galilea, on una majoria aclaparadora de la població era ofegada per un sistema opressor, asfixiant, que deixava gran part de la població en la més absoluta misèria. No tan sols els romans amb els seus impostos n'eren els responsables d'aquest sistema injust. També les elits del país eren responsables de la misèria i l'opressió del seu propi poble. 

Impostos, delmes, taxes. La pobra gent de la Galilea estava sempre en el llindar de quedar-se sense res, sense terres, sense casa, sense cap lloc on reposar el cap. Tota aquesta gent era la preferida de Jesús. La que el preocupava i la que podia escoltar amb el cor obert les paraules d'aquell home que els anunciava l'arribada d'un nou regne molt diferent de la realitat que coneixien. En canvi, els rics van veure en Jesús una amenaça real per al manteniment del status quo. 

Aquell home parlava també per als rics. Però sabia que aquests no acollirien de bona gana l'anunci del Regne de Déu. Un Regne futur, però realitzable ja en aquella realitat històrica. Tenim múltiples cites de Jesús adreçades als rics. Els diu que difícilment podran fer compatible la seva riquesa amb l'entrada al Regne. No els tanca la porta, però coneix la realitat de la condició humana. Els diu que és més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que ells entrin al Regne de déu. Els diu que si el volen seguir, reparteixin els seus béns entre els pobres. Que ells que són els primers han de ser els darrers. Ells poden fer-ho, però no volen. 

Els rics sempre han dominat el món. Han posseït la terra, els recursos naturals, n'han disposat com han volgut. Jesús els diu que  la seva riquesa és la font de la pobresa de la immensa majoria dels seus conciutadans. Que no és lícit acumular riqueses, sinó que el que han d'acumular és un altre tipus de tresor. 

Recordo una carta de Roger Schultz, prior de Taizé, que va escriure per allà a finals dels setanta. Deia, com Jesús, que l'acumulació de riqueses era il·lícita. Que no podíem viure pensant en el demà i que no teníem el dret a acumular béns per tal de preveure incerteses futures. Aquesta ànsia de poder i de riqueses de la majoria dels humans és font d'injustícies i misèria en el món sencer. Els que ens anomenem cristians ho hem de tenir en compte. El Regne és per a tothom. En aquest Regne no hi podran entrar fàcilment els rics perquè és difícil que un ric decideixi deixar de ser ric, és difícil que un ric entengui que la seva riquesa es basa en l'explotació de moltes altres persones, potser persones que ni tan sols coneix, que viuen o malviuen a l'altra punta del món. 

Jesús no tanca la porta del Regne de Déu als rics, simplement els diu que ells mateixos se la tanquen. En el Regne de Déu no hi pot haver ni rics ni pobres, la riquesa natural, els aliments, els béns econòmics són per compartir-los. El Regne del que parla Jesús no és una cosa per al futur, sinó per al present. Per això els primers deixebles, desorientats i confusos per la mort de Jesús, entenen finalment que els cal retornar a Galilea, com ho expressen als Evangelis per boca del mateix Jesús ressuscitat. Entenen que cal retornar a l'origen, a les fonts d'allò que van beure al costat de Jesús. 

Els cal situar-se al costat dels pobres, dels marginats, dels oprimits, dels que pateixen, dels que passen fam, dels que són empresonats. Dels darrers. Sense tancar la porta a ningú, sense demanar res a canvi. Ni tan sols la conversió. 

L'església, avui més que  mai, hauria d'entendre que aquesta és la seva missió. En plena crisi, quan cada dia més persones són víctima del nostre sistema injust i opressor, l'església, els que volem seguir Jesús, hem de fer present el Regne de Déu, el que retorna la dignitat a les persones, una dignitat que només les persones i les societats poden retornar. 

Avui, diada de la Pentacosta, hem de tornar a Galilea, allà el veurem de nou i sabrem què hem de fer.