Dia mundial del medi ambient

Demà, dia 5 de juny, és el dia mundial del medi ambient. És una de tantes celebracions que les Nacions Unides i altres organismes internacionals han anat instituint al llarg del calendari anual. Aquestes celebracions tenen per objectiu posar de relleu aspectes de la vida humana que necessiten de la nostra atenció. Malalties, fam, drets humans, etc acaparen de forma general aquestes efemèrides. Cada 5 de juny li toca el torn al medi ambient, el nostre entorn natural.

Enguany aquesta diada arriba en un moment en què és notícia l'abocament continu de petroli a les costes de la Louisiana. Tots n'hem pogut sentir a parlar. Fins i tot n'hem vist les imatges. La capital de la Louisiana és Baton Rouge, però la ciutat més coneguda que no fa massa tots vam poder veure coberta d'aigua és Nova Orleans. Podem recordar el pas de l'huracà Katrina que va provocar milers de morts i que va ser devastador per a aquest estat del Golf de Mèxic. És un estat d'arrels franceses degut a la història de la colonització d'Amèrica per francesos i anglesos al nord del continent. És un estat, doncs, que ha patit en els darrers anys l'assot dels fenomens naturals i ara els de la mà de l'home.

British Petroleum explota jaciments a les seves costes. En una d'aquestes plataformes és on es va produir el fatal accident que des de finals del mes d'abril no para d'abocar al mar tones i tones de petroli. El desastre ecològic és de primera magnitud. L'econòmic no ho és menys. Aquest desastre perdurarà tant o més que el pas del Katrina. En ambdós casos el medi natural hi ha tingut una intervenció rellevant. En el primer cas, en el Katrina, l'espurna del desastre el va produir un huracà, però sabem que hi havia també responsabilitats humanes en la magnitud del desastre. La no inversió i revisió de l'estat dels dics de contenció van tenir bona part de culpa en les conseqüències del pas d'un huracà en un país acostumat a aquest tipus de fenomens naturals. 

En el cas actual el detonant no es pot atribuir a cap fenomen natural. Al contrari, la natura i el medi ambient és qui n'ha rebut les conseqüències negatives de la desastrosa mà de l'home. De la desastrosa intervenció de l'home en la natura a la qual veiem sovint com un factor econòmic i en la desastrosa supervisió dels òrgans de supervisió d'aquesta gestió i explotació. 

La filosofia que fa de l'home amo i senyor dels béns naturals ens està abocant cada vegada més al desastre natural, desastre natural que inclou el mateix ésser humà com a perjudicat. Cada vegada més juguem amb foc en aquesta explotació. Cada vegada més els interessos econòmics que posen en risc el medi natural escapen al control de qui ha de vetllar pel bé comú que és el medi natural per a la humanitat sencera. La mateixa activitat pesquera de la zona s'ha vist perjudicada i hipotecada en el present i en el futur per l'avarícia de les grans companyies que no dubten a explotar el medi natural amb el menor cost econòmic per a aquestes grans corporacions. 

Els éssers humans en general hauríem de canviar el nostre xip. No podem veure'ns com a una part aliena d'aquest medi natural. En som part integrant. I la gestió que del medi es fa per part de les administracions públiques i per part de les empreses privades hauria de ser una qüestió que hauríem de posar entre les nostres prioritats.

El petroli no  para de fluir a la superfície del golf de Mèxic. Espècies animals i flora marina es veuran afectades durant generacions. BP no sap com ha de resoldre el problema. L'administració americana tampoc. El mal està fet i no es pot aturar. La companyia petroliera diu que assumeix el cost del desastre. Tot es redueix, per a ells, a un afer econòmic. Segur que tenen diners de sobre per a fer front al desastre des d'aquest punt de vista. Però i el mal causat a la natura com el pensen reparar? Peixos, ocells marins, vegetació marina, etc com es repara tot això? 

L'home, l'ésser humà, hauria d'aprendre d'una vegada per totes que el preu que hem de pagar per tolerar els interessos econòmics de les companyies petrolieres, per les companyies elèctriques amb les seves centrals nuclears, les companyies de mòbils que necessiten determinat metall perquè aquests funcionin i que fa que es foradi una part d'Àfrica amb mines a cel obert per a aconseguir-lo, tantes i tantes companyies que diuen servir els nostres interessos, té un risc massa elevat per a la humanitat. Això, però, no és fàcil. El poder d'aquestes grans corporacions és massa gran. La connivència entre els poders econòmics i els poders polítics és massa evident.

Llavors què hi podem fer? Ens hem de resignar al seu imperi? No necessàriament. Ens cal una reconversió que necessàriament ha de començar per nosaltres mateixos. Per cadascun de nosaltres. Mentre seguim creient que els Ipod, els Ipad, o els instruments que ens presenten com a imprescindibles per mantenir un nivell de vida òptim són els que ens donaran aquesta qualitat, no tenim res a fer. Hem de despertar d'una vegada i reconèixer que sense moltes d'aquestes comoditats també podem ser feliços, també podem mantenir un nivell de vida acceptable. Hem de despertar i adonar-nos que és més important ser que tenir. Que formem part d'un tot, d'una espècie, que necessita un entorn natural sa i variat. Aquesta actitud és la que ens cal descobrir. Aquesta actitud és la que pot preservar el medi natural, la justícia al nostre planeta, la igualtat entre tots els éssers humans, la supervivència de tantes i tantes espècies amenaçades per la nostra cobdícia.

Ens cal un canvi profund en la nostra consciència que ens dugui a un canvi en la nostra actitud vital, en el nostre estil de vida. Volem més i més i més i aquest voler ens dùrà al desastre. Només nosaltres, un a un, però colze amb colze pot fer un cel nou i una terra nova, habitable per a totes les espècies i plantes. 

Avui és BP. Ahir va ser l'Exxon Valdés, més enllà la Union Carbide. Nosaltres tenim la solució. Si fem la nostra vida més senzilla, més simple, els demostrarem que sense ells, sense el que ens ofereixen, també podem ser feliços, jo diria que més, i menys esclaus. Demà és un bon dia per a pensar-hi i per decidir quin món volem ara i en el futur.