Llum

L'ésser humà és capaç de les cotes més altes de dignitat i alhora dels més baixos instints que l'allunyen d'aquesta dignitat. Jo mateix he tingut tasts d'aquest segon aspecte i pocs del primer. Estic parlant en la meva pròpia persona, és clar. Fa uns dies, en un d'aquests actes que m'allunyen de la dignitat, em vaig veure com en un viatge astral en el més profund dels inferns. Mai havia tingut una sensació semblant. Jo era fora del meu cos veient com en una pel·lícula la capacitat que tinc de rebaixar la meva condició humana i rendir-me a l'imperi dels sentits, com un cavall desbocat que ningú pot aturar. Aquesta imatge em va fer aturar per a observar-me i plànyer-me una estona per esbrinar si allò que estava veient era realment la meva persona o era un miratge que se m'apareixia per a avisar-me d'alguna cosa. Després d'uns segons o minuts d'estupor, la imatge es posava de nou en moviment per a enfonsar-se una mica més en les profunditats de l'abisme. 

Enmig d'un acte vil és possible de veure la llum que t'il·lumina i alhora t'horroritza de tu mateix? Hores després d'aquest episodi m'ha retornat la imatge. Ofegant-me en la immundícia una mà s'ha acostat a mi per treure-me'n. Jo només havia de decidir si m'hi agafava o no. En un primer moment l'he rebutjada, encara no sé el perquè, i he fet com si res no hagués passat. Després, però, he estat conscient que no podia fer com si res no hagués passat. Que perdés la meva dignitat una vegada més no era notícia. El realment novedós era que me n'hagués adonat. 

M'han vingut a la memòria figures històriques de gran calibre que abans d'il·luminar el món per la seva santedat i exemplaritat, havien tocat el fons del fons de la depravació. Lluny de pretendre assemblar-m'hi, sí que m'ha servit per entendre diverses coses. La misericòrdia de Déu és més gran que no el més gran dels nostres pecats o errors, el més vil dels nostres actes. Déu sempre és apunt per a obrir-nos els braços, sigui quin sigui el nostre curriculum. Els homes no sabem fer-ho això, però ell sí. Després d'haver rebutjat en primera instància el seu ajut, em donaria una segona oportunitat? Vaig entendre que com diu l'evangelista no només una segona oportunitat, sinó fins a setanta vegades set oportunitats. Amb Déu la paciència té una altra dimensió. Quan ens sembla que hem gastat totes les penyores, ell ens en concedeix una altra, i una altra, i una altra.