Estem a les acaballes d'un any litúrgic i som a les portes d'un nou any. Diumenge que ve encetarem l'advent, el període litúrgic en el qual els cristians ens preparem per a commemorar la vinguda del salvador, el nadal, un dels temps forts de la litúrgia cristiana. Però els camins que ens condueixen a aquests dies principals són tan importants com el mateix dia. L'advent ens porta al nadal, com la quaresma ens encamina a la pasqua. El pelegrinatge forma part de la nostra vida.
És, doncs, un bon moment per a recapacitar, per a redirigir la nostra mirada cap a allò que ens durà a la felicitat, cap a Déu. Diu Jesús que "allí on és el vostre tresor hi haurà també el vostre cor" (lc 12, 34). I ens dóna pistes de com no hauria de ser el nostre tresor. Un tresor que cap lladre no ens pugui robar, ni cap arna pugui destruir. Anthony de Mello ens en parla en els videos del post anterior.
Un dels autors cristians que ens poden donar llum a aquest tema és del segle XIII, es tracta de Johannes Eckhart, conegut com mestre Eckhart. Nascut el 1260 a Hocheim, la Turíngia, va fer-se dominic en plena adolescència. Graduat en teologia i filosofia a la Universitat de París, aviat va excel·lir en el seu mestratge a Alemanya. En l'actualitat està considerat un dels grans teòlegs i místics de l'Edat Mitjana i un gran desenvolupador de la llengua alemanya. Va ser acusat d'heretgia per diversos conceptes que va expressar i fou acusat formalment en temps del papa Joan XXII. Alguns el van veure com a panteïsta per la seva idea de l'essència de deïtat que habita en tota ànima humana, en tota la creació.
Mestre Eckhart diu que la major virtut, la que ens portarà a totes les altres virtuts, és l'abandonament de si mateix, el buidament, el deseiximent. La paraula alemanya que uitilitza és de difícil traducció i n'han fet interpretacions i estudis diversos teòlegs i filòsofs com Heidegger, la paraula alemanya és "gelassenheit". Mestre Echart enllaça amb el budisme Mahayana i el Zen encara que no ho sabés. En la seva teorització i en la seva experiència mística sap que no has de pretendre res, com més tard experimentaran Teresa d'Àvila i Joan de la Creu. Cal buidar-se per deixar-hi entrar Déu i ser en Déu. Un altre autor anònim del segle XIV, probablement un cartoixà anglès, escriurà una obra que camina en la mateixa direcció, "el núvol del no saber". És en el buit, en el no-res on trobem la plenitud.
Ens identifiquem massa sovint amb el que fem, en el que tenim, més que no pas en el que som, fins i tot en la nostra pràctica religiosa. Mestre Echart ens diu que el veritable deseiximent, abandonament, és que l'esperit permaneixi inalterable davant qualsevol circumstància, ja sigui de joia o de tristesa, d'honor o de blasme, de desgràcia o infortuni, d'èxit o fracàs, com una muntanya que permaneix d'empeus davant una petita brisa de vent. Mestre Eckhart ens diu que en l'episodi evangèlic de Marta i Maria en el qual hom veu l'activisme de Marta i la contemplació de Maria, a Marta només li falta un pas més per a obtenir el deseiximent. Està a un pas de tastar la deïtat en si mateixa, mentre Maria s'acosta al déu convencional, Marta està a un pas d'acostar-se, de submergir-se, en la deïtat de la seva ànima essencial. Marta encara està treballant turmentada, preocupada, per massa coses. Només li falta poder dir "treballo, per això treballo". És el cèlebre aforisme d'Angelus Silesius: "la rosa és sense per què, floreix perquè floreix".
Advent, doncs, és un bon moment per a alliberar-nos de tot tresor basat en el desig, de tota voluntat, de fer camí deixant anar llast, buidant el nostre cor per poder obtenir un tresor que mai ningú no ens podrà prendre, ni cap arna podrà destruir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada