Nadal, no ens neguem la joia!

Ja albirem el nadal, el tenim ben a la vora. Una festa a la qual els grans poetes no s'han pogut resistir de cantar. Una festa plena de sentiments contraposats. Joia, tristesa, enyorança, consum desenfrenat. Cadascú, segons les seves circumstàncies, viurà de formes ben diferents. Trobarem els que gaudeixen dela festa i els que l'odien. Els que rebutgen l'obligació de ser feliços per decret i els que la reviuran amb delit. Els que l'aprofitaran per reforçar la seva espiritualitat i els que l'aprofitaran per a anar a esquiar.

Poques festes com aquesta han inspirat tantes i diverses manifestacions culturals i artístiques. Poesia, cançons populars i modernes, pintures i pessebres. El nadal té alguna cosa que ultrapassa el simple fet religiós. Trobo que tot plegat és un bon tresor. Les il·lusions de la quitxalla, la il·lusió del retrobament familiar, la tristesa per la família esberlada. La solitud del pobre, del sense sostre. El fred del carrer que glaça fins el moll de l'os. Els sentiments de solidaritat. El record d'una infància llunyana. Tot plegat és el nadal. Una època per al recolliment, una època per la disbauxa. Unes vacances com unes altres. Uns àpats plens de calories que no necessitem, la fam de qui no té què menjar. 

Tot això i més és el nadal. El tió que hem recuperat de les golfes, el record dels que ja no hi són. 

En el meu cas, el nadal és una barreja de tot plegat. Malgrat aquest poti-poti de sentiments, no deixo de creure que per damunt de tot és un temps de joia, un temps de mirar els altres amb una altra mirada. Una mirada d'amabilitat sincera, de compartir la joia amb els éssers estimats, una altra oportunitat per mostrar la meva solidaritat envers els qui no tenen gaire cosa per celebrar, una ocasió per estar agraït. Una finestra oberta a l'esperança, una oportunitat per creure en el proïsme, per confiar-hi i per transmetre confiança. Ben mirat són molts tòpics concentrats en un període breu, uns tòpics que voldria per tot l'any, uns tòpics que no em fan cap nosa i que accepto tal com ragen.

Commemorem el naixement d'un infant que va marcar la història d'occident, del món greco-llatí i que alguns creiem l'encarnació de la divinitat, una divinitat que compartim i de la qual ens va fer partíceps. Un infant que es va fer gran i que ens va dir que no ens hem d'amargar en les nostres misèries, que hi ha un Déu que és un pare per a tots, i que com a tal, té sempre els braços oberts per quan ens hi volguem abraçar. 

Sí, el nadal paga la pena de viure'l amb joia i agraïment, ni que sigui des de la malaltia, o de la mancança d'un ésser estimat, o des de les  penúries d'aquesta crisi que no s'acaba. Nadal és un signe que ens indica que cal acceptar-ho tot tal com ens ve, amb agraïment, que podem ser feliços amb aquesta actitud. Intentaré viure el nadal amb aquest pensament, amb aquesta experiència vital i desitjo que tothom, des del ric al pobre, des del creient a l'ateu, des del malalt al que està sà, pugui viure'l així. Ho desitjo de tot cor. Un bon nadal per a tothom.

    Monestir de Solius. Diorama del festeig de Josep i Maria