Desvetllats per la Pentecosta

Demà celebrem la festa de la Pentecosta, la nostra Pasqua granada. El final o el començament, segons com ens ho mirem, de tot el procés pasqual. Els fets dels apòstols ens expliquen com estant la petita comunitat reunida tot pregant, l'esperit de Déu baixà sobre d'ells. És una bella imatge explicada amb tota una sèrie de detalls que volen fer entendre als creients què els va passar. Una ventada i el seu so ompliren l'habitació on estaven reunits. Unes llengües com de foc es dipositaren sobre cadascun d'ells. Tot seguit començaren a expressar-se en diversos llenguatges.

És una imatge suggerent. Alguna cosa passà de debo entre aquells humils deixebles que encara estaven en estat de xoc després de la mort del seu mestre. Algunes dones i alguns deixebles parlaven de fets estranys, de trobades amb el seu mestre que feia uns dies havia estat ajusticiat en una creu com un vil condemnat. Podem imaginar la incrudelitat dels més racionals i entenimentats. No ens trobaríem nosaltres també entre ells? Malgrat tot, amb els dubtes respecte a tot el que Jesús els havia ensenyat, malgrat no entendre encara la veritat del seu missatge, ells i elles seguien trobant-se plegats per donar-se suport mutu.

Aquell dia de Pentecosta alguna cosa va passar en aquella petita comunitat. Segurament no es va produir cap fet sobrenatural. Segurament no hi hagué cap colom volatejant sobre els seus caps, ni llengües de foc sobre els seus caps. El narrador, però, va utilitzar aquesta imatge per a explicar allò que els havia passat. En el budisme zen i en el budisme en general es diu que el desvetllament pot aparèixer fruit d'un procés o pot aparèixer de cop, com una revolada d'un instant. No cal utilitzar les paraules pròpies del zen japonès o el budisme. Tothom pot entendre-ho sense els termes tècnics. El fet es va produir sobre la comunitat reunida, però l'autor dels fets dels apòstols descriu que el fet es va produir sobre cadascun dels presents. Va ser un desvetllament comunitari que es va produir en tots i cadascun dels amics. Així queda expressat que comunitat i individu són inseparables.

És que aquells pobrers pescadors i mestresses de casa es van posar a parlar llengües que fins llavors desconeixien? No ho sé pas. M'inclino més per la primera paraula que s'utilitza. Llenguatge. Diu que començaren a parlar diversos llenguatges, no pas diverses llengües. A continuació diu que quan van sortir a parlar a la gent, cadascú els sentia en la seva pròpia llengua, no pas que ells parlaven totes les llengües dels badocs. És interessant aquest matís, llengua i llenguatge, parlar i sentir.

Aquells homes i dones van desvellar-se i van comprendre el missatge del mestre. Va ser de cop, però també va ser un procés que venia ja de la pasqua. Van entendre. Quan hom entén, es fa la llum, s'obren horitzons. Quin llenguatge devien utilitzar aquells homes i dones que fins llavors havien viscut espantats i desorientats? Jo crec que el de l'amor. Aquest és un llenguatge universal. Un llenguatge que es basa més en la vida que no pas en la llengua, més en la praxi que no pas en la teoria. Potser havien passat molts dies intentant entendre les paraules de Jesús sense adonar-se que el que Jesús els demanava era que visquessin les seves paraules entre tots els homes i dones.

Fer entendre el llenguatge de l'amor està a l'abast de tothom, de l'erudit i del pobre pescador, de la dona jueva i de la gentil, dels grans i dels petits. La festa de la Pentecosta és una festa del desvetllament. Una festa que ens obre els ulls del cor, que ens crida a viure el missatge del regne de Déu que Jesús ens va portar. Una festa per a tota la humanitat. Els amics de Jesús es van veure sacsejats per aquesta descoberta. Nosaltres també ens hi podem sentir units. L'amor ho pot tot.