Quaresma altre cop

Tornem a iniciar un nou temps de quaresma. "Desitjo, realment, poques coses i les poques que desitjo, les desitjo molt poc". Són paraules de Francesc d'Assís. La quaresma és un temps de canvi. Avui en dia, la paraula canvi ha perdut tota mena de força. La seva utilització massiva en l'àmbit de la política li ha manllevat el seu significat real. La quaresma ens convida a canviar no pas en qualsevol direcció, sinó cap al nostre interior i des d'allí cap a l'exterior. Ens convida a girar la nostra mirada envers el nostre cor on trobarem Déu. En trobar Déu en el nostre cor miserable ens serà més fàcil trobar Déu en els altres. Veure la nostra pròpia misèria ens acosta a la misèria que només veiem en els altres. Ens creiem immaculats, innocents. Les raons de les nostres desgràcies les veiem sempre en els altres. Si girem la mirada cap a nosaltres mateixos veurem que les seves misèries són les nostres, que la nostra no culpabilitat no és innocència.

La nostra religiositat la basem sovint en unes pràctiques rituals exteriors. Dejuni, abstinència. Profetes com Isaïes ja ens recordaven fa milers d'anys quin dejuni era el que Déu rebutjava. El de les aparences. El que no ve del nostre interior i es dirigeix cap l'exterior. Mentre dejunem i fem abstinència seguim explotant els pobres, enriquint-nos, apropiant-nos del què a ells també els correspon. El seu pa, la seva dignitat. Seguim veient els obrers i treballadors com a recursos a explotar i no com a representació de la divinitat de Déu, dels seus semblants, dels nostres semblants. Pensem que el dejuni que Déu aprecia és el d'abaixar el cap com un jonc o vestir-se de sac. Isaïes ens recorda que no es tracta d'això. El dejuni que Déu aprecia no és això i ens detalla quin és el dejuni plaent a Déu:

Deslliga els qui tens sotmesos, allibera els oprimits, comparteix el teu pa amb els que tenen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, vesteix el que no té roba. Llavors esclatarà en la teva vida una llum com la del matí.

Un missatge de milers d'anys enrere, però que ens sóna ben actual. En uns temps de crisi com els que estem travessant sembla que la quaresma ens convidi a pensar-hi.

Les paraules de Francesc que he recordat al començament ens les hauríem de fer una mica nostres. El nostre planeta és explotat sense mesura, el consumisme ens convenç que tenim unes necessitats il·limitades per a ser feliços. No tenim aturador. Francesc era un home feliç i alegre, també pobre. La felicitat no ens vindrà de l'exterior, sinó del nostre interior. Les tradicions religioses i espirituals seculars ho van entendre. Els savis ho han experimentat. El savi és el que coneix i experimenta aquestes coses. Tan de bo que aquesta quaresma no sigui una etapa més en la nostra pràctica ritual estèril. Recordem que sense la pasqua, la quaresma no té cap sentit.