INICIACIÓ A LA MEDITACIÓ (II)

CAP AL DESVETLLAMENT

 

consciència del cos

 

Les persones vivim sovint girades d'esquena al nostre cos. No li acostumem a prestar massa atenció. A vegades, en els temps actuals, li prestem una atenció desmesurada, fent del cos una part de culte deslligada de la ment o el pensament. El cos és una part substancial de la persona. Com ja deia Pau, és el temple de l'esperit. Al llarg del temps i de la història trobem tot tipus de consideracions respecte al cos. Des d'aquells que n'han fet un menyspreu total, fins als que l'han idolatrat. 

 

Quan parlem de meditació, sovint pensem que es tracta d'una cosa de la ment. Oblidem que en la meditació hi intervé l'esser sencer, integral. Així, doncs, cal tenir en compte que per algú que es vol acostar a la meditació és important mantenir el nostre cos en bon estat. I a banda de mantenir-lo en bon estat, hem de saber que el nostre cos també serà un element substancial en la meditació. Prendre consciència del nostre cos, de les seves sensacions, de com rep les emocions a través dels sentits forma part de la pràctica espiritual. Les diferents tradicions religioses i espirituals donen importància a aquesta presa de consciència sobre el nostre cos. I aquest desvetllament conscient respecte al nostre cos forma part dels primers passos en la pràctica meditativa. 

 

En certa manera, podríem dir que, en general, tenim els nostres cinc sentits una mica atrofiats, adormits. Es tracta ara de despertar-los. De deixar la ment i el pensament en un segon lloc per tal de convertir-nos en éssers sensibles. Ens convertirem en observadors alhora que l'objecte de la nostra observació. No és una observació mental, sinó una observació sensual, sensitiva, emocional, ... 

 

Necessitem un cert temps per experimentar-ho. Ens caldrà buscar un racó tranquil. Asseure'ns amb comoditat, si pot ser amb l'esquena dreta, però còmodament. Quiets. Visualitzarem el nostre cos en aquest estat i començarem a repassar-lo de dalt a baix, recorrent-lo pausadament per notar les diferents sensacions que cada una de les parts del nostre cos va rebent. Intentarem no reaccionar a les diferents sensacions que captem, mirant de no rascar-nos si ens pica el nas, o d'estirar la cama si la notem una mica adormida. Podem tenir els ulls tancats, tot intentant no adormir-nos. Si el fet de tenir-los tancats ens produeix somnolència, els podem tenir una mica entreoberts. Es tracta d'anar notant amb els nostres sentits cada una de les percepcions que sensiblement anem rebent. Començant pel cap i les seves parts, front, galtes, clatell, coll, baixant cap a l'esquena, pujant per anar cap a les nostres extremitats superiors, baixant cap al tronc, les natges, les cames, els peus. 

 

En un primer moment, la nostra ment hi intervindrà per anar resseguint cada una de les nostres parts corporals, però mica a mica deixarem que siguin directament les sensacions les que ens van guiant una i altra vegada pel nostre cos. És possible que mentre fem això ens assaltin pensament, distraccions. És possible que pensem en coses que hem fet, en el passat, o que projectem la nostra ment cap al futur, les nostres preocupacions, els nostres projectes més immediats o llunyans. No importa, no cal que hi lluitem, simplement, quan això es produeixi, retornem als nostres sentits. Aquell front arrugat i tens, aquella petita picor a la galta, la roba que ens oprimeix en contacte amb la pell, el pes del nostre cos sobre les natges i que ens clava a terra o al seient. Simplement això. Res més que això. A mesura que ho anem practicant durant uns quants dies i durant uns quants minuts, descobrirem que som capaços de fer aquest recorregut atent pel nostres cos sense la intervenció de la ment que ens hagi de guiar. 

 

Prendrem consciència d'un munt de sensacions que ens havien passat desapercebudes fins ara. Aquest repàs sensible ens fixarà en el present, una cosa terriblement difícil per la nostra ment que sempre divaga preocupada pel demà o penendint-se de l'ahir. No busquem res més que això. Prendre consciència sensible del nostre cos no ens portarà un gran esforç. Com he dit, uns minutets al dia serà suficient. Si ho podem fer al matí i al capvespre serà un bon moment. Observem-nos nosaltres mateixos. Quan avancem en aquest exercici serem capaços de restar oberts a la realitat quotidiana, la brisa que ens arriba quan caminem pel carrer, els sons que no sentíem, les olors que teníem oblidades o el gust que havíem perdut, el tacte amb les coses i amb les persones. És un primer pas que ens cal fer per desvetllar la consciència al nostre cos i del nostre cos. Un pas necessari per prosseguir després en el camí que ens ha de fer més desperts a nosaltres mateixos i al món que ens envolta, a la realitat que és l'única veritat.