Nova quaresma

“¿Us penseu que jo tinc per un dejuni que un home faci súpliques tot el dia, abaixi el cap com un jonc, es vesteixi de sac negre i s'ajegui a la cendra? D'això en dieu un dejuni, un dia agradable al Senyor?El dejuni que jo aprecio és aquest: allibera els que han estat empresonats injustament, deslliga les corretges del jou, deixa lliures els oprimits i trosseja jous de tota mena. Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, vesteix el que va despullat. No els defugis que són germans teus. Llavors brillarà com l'alba la teva llum, i les teves ferides es clouran en un moment. (Isaïes 58, 5-8^a)

Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova, ens deien ahir mentre ens imposaven unes grises cendres sobre els nostres caps. Entrem en una nova quaresma, és una nova oportunitat. Els cristians tenim una gran sort i aquesta no n'és cap altra que mai se'ns nega una nova oportunitat. Les tenim cada dia. Però en el calendari anual ens donem un període particular per aprofitar amb més intensitat l'oportunitat que se'ns dóna. Ens diem que ens cal convertir-nos, però potser no acabem d'entendre què significa aquest convit a convertir-nos.

Que vol dir convertir-se? El significat etimològic de la paraula ens pot ajudar a entendre-ho. El mot llatí ens diu que es tracta de “tornar”, “girar-se”. Tornar a on? Girar-se cap a on?

Intueixo que és un convit a fer un gir de 360 graus en dues fases de 180 graus cada una. Vivim en un món que ens aclapara amb informació i desinformació a tothora. Distraccions de tot tipus, lúdiques, tecnològiques. El primer gir l'hem de dirigir de fora cap a dins. Mirar-nos nosaltres mateixos en el nostre interior. No amb una intenció narcisista o egoista, sinó sense voler-ne treure profit. Simplement veure'ns com qui es mira en un mirall que ens radiografia. Quins són els nostres interessos, quines les nostres ocupacions, les nostres preocupacions, les nostres accions. En definitiva, conèixer el nostre interior, què ens anima a actuar i a comportar-nos d'una manera determinada. Però no ens podem quedar aquí. Aquest gir de 180 graus, fixant la nostra atenció en el nostre interior, no tindria massa sentit si no va acompanyat d'un nou gir de 180 graus que completi el gir complet.

Després de veure en el nostre interior i descobrir-hi el que hi descobrim, ens cal girar-nos de nou cap a l'exterior. Aquest gir complet sobre si mateix pot donar-nos el sentit i la pauta del nostre comportament. Ens pot convertir en persones renovellades. Si hem fet el gir complet, descobrirem coses que no ens satisfan del nostre interior i que tampoc ho fan de l'exterior que habitem. Sense posar-nos hi pedres al fetge, descobrirem que volem ser diferents. Potser haurem descobert que els nostres punts d'atenció s'han desequilibrat i volem fixar-los de nou per refer el nostre camí.

Entendrem llavors les paraules d'Isaïes que encapçalen aquestes ratlles i que ens conviden a ocupar-nos per fer un món millor i més just, allò que Jesús en va dir el Regne de Déu. Un món en el qual les escales de valors imperants trontollen i s'esfondren i en el qual em sento cridat a col·laborar per fer-lo realitat. Sabem que trobarem oposicions internes i externes però si no defallim, descobrirem que és un món possible, real, alegre, just i feliç, per damunt les dificultats, les penes, el dolor, el sofriment. 

I per començar a fer aquest gir amb serenor i tranquil·litat, la música ens hi pot ajudar, com aquest "Vater Unser" (Pare Nostre) de l'estonià Arvo Pärt que interpreta com un àngel en Lluís Travesset en un enregistrament de quan el petit tarragoní era escolà de Montserrat.