dimarts, 3 de març de 2015

Teresa Forcades parlamentària?

Fa pocs dies la benedictina i mediàtica Teresa Forcades va manifestar que en el cas que es presentés a les eleccions i fos escollida parlamentària hauria de deixar de ser monja. A algunes persones, potser, els ha sorprès les seves declaracions. Concretament ha dit que descarta anar al Parlament "si això és incompatible amb ser monja. Si no ho és, no ho descartaria". 
Fa temps que volia dir quatre coses sobre aquesta qüestió, però em resistia a fer-ho tot esperant les diverses decisions que té a l'abast. Tot i així, la seva creixent aparició als mitjans de comunicació en la seva vessant política i pública m'empenyien a fer-ho, però ara que ella mateixa ha fet aquesta reflexió en públic, m'atreveixo a dir-ne quatre coses.

La qüestió és si hi ha coherència en el fet que una monja o un monjo d'un orde contemplatiu es dediqui a fer d'activista polític. El tema no és senzill, ni simple. La història ens ha mostrat diverses experiències de participació política de l'església com a institució en la vida política a occident. Només cal recordar la nostra pròpia història. Quants presidents de la Generalitat de Catalunya no han estat canonges, abats, etc? N'hem tingut desenes. Eren altres temps. Avui en dia ens xocaria bastant pensar remotament que un bisbe o un abat presidís la màxima institució catalana.
En el nostre entorn immediat, la participació de l'església en la vida política ens situa en uns temps en els quals la nostra memòria ens produeix certa repugnància. L'església al costat del poder i donant categoria de croada a l'aixecament militar del general Franco.
Per tant, la història ens ha farcit d'exemples de la implicació de tota la institució eclesial en la vida política i, sobretot, com un agent del poder. Per altra banda, tenim en el darrer terç del segle XX exemples de participació política de membres destacats de l'església en processos d'alliberament, ja sigui a centre i sud Amèrica, o bé al centre d'Europa. Els dos exemples citats són aparentment contradictoris, però en la seva arrel mantenen una unitat en una intenció d'alliberament d'uns règims despòtics i que menystenien els més elementals drets humans. L'església polonesa no era la de la teologia de l'alliberament, però hi estava unida en la lluita per l'alliberament.
Sense anar tan lluny, podem recordar la història més nostrada. Montserrat, Poblet, els caputxins de Sarrià, etc

Per tant, l'església, com a institució, no és, ni ha estat mai aliena a la participació política de les nacions. A vegades prop dels que sofreixen, altres prop dels que fan sofrir la gent. En conclusió, haurem d'acceptar que els cristians no són alienats socials. Viuen en aquest món, encara que la seva essència no sigui d'aquest món. Penso que és bo que sigui així. El que caldria és que tinguéssim clar al costat de qui hem d'estar si volem ser coherents.

Però en el cas que ens ocupa estem parlant d'una persona que va fer una opció lliure de ser monja al monestir de Sant Benet de Montserrat. Hi ha alguna coherència en el fet que algú que amb tota llibertat ha fet una opció com aquesta es dediqui al mateix temps a l'activisme polític? Aquesta pregunta se la fa la pròpia Teresa Forcades i també me la faig jo mateix. Sembla que ella ho té bastant clar quan parla del cas que es presentés a les eleccions. Jo me la faig ja per l'activitat que ella està duent a terme des de fa temps.
Durant molts anys els monjos i monges contemplatius han viscut aïllats del món en la seva clausura. Des del concili segon del Vaticà les coses han anat canviant. Però la pregunta segueix essent vàlida. La paraula monjo té diversos significats etimològics. Durant força temps s'ha posat èmfasi en el significat que fa referència a estar sol. D'un temps ençà ha guanyat força un altre significat que fa referència a la unitat. Monjo és aquell que és u amb Déu i amb la humanitat sencera i l'univers.
És compatible això amb la de ser líder d'un moviment o partit polític determinat?
No estic prejutjant la vàlua personal de la Teresa Forcades, ni el seu dret a la participació política. Tan sols em pregunto si l'opció de vida que ha triat és compatible amb el lideratge polític que ha assumit.
Sent franc, he de dir que em costa trobar el punt d'unió de les dues opcions. El cristià i la cristiana no es pot desentendre del seu compromís personal envers la societat, sobretot envers els marginats i els pobres. Però trobo que a aquell que vol ser u amb l'U, que ho abraça tot i tothom, ho té difícil per seguir veient i vivint en un món separat per ideologies, opcions polítiques, que veuen el món parcel·lat entre bons i dolents, rics i pobres, lliures i esclaus.
Crec amb tota sinceritat que la Teresa Forcades hauria de rumiar bé com transmet aquesta opció personal de vida amb la seva activitat política. Enteneu-me bé, dedicar-se al bé comú és quelcom de lloable. Que ningú pensi que tinc cap mena de fòbia envers ningú que es dediqui a això.
Tanmateix no crec que sigui aquesta la funció del monjo o la monja.
Som en el món, però no som del món. Confio que la Teresa Forcades tindrà la visió clara per poder trobar el camí que vol seguir. De cap manera pretenc donar-li cap lliçó, ja que la meva visió encara està enterbolida i no té la claredat que cerco en el silenci. Com li agrada a la Teresa acabar alguns dels seus escrits, PAU i BÉ.  

Cap comentari: