Dejuni

Estem en plena quaresma cristiana, inaugurada el passat dimecres. La quaresma és pels cristians un temps de conversió. Preparació per a la Pasqua. De fet, aquesta és una actitud que cal tenir al llarg de tota la vida, però en el calendari cristià s'accentuen alguns aspectes, algunes actituds, que el calendari litúrgic reparteix al llarg de l'any. La quaresma és un d'aquests temps litúrgics. Quaranta és un nombre bíblic que s'utilitza per a indicar un temps de preparació que donarà pas a un altre temps fort. Quaranta anys va passar el poble d'Israel voltant pel desert abans d'albirar la terra promesa pel seu déu. Quarant dies va passar Jesús al desert abans de començar la seva vida pública.

Durant la Quaresma hom gira la mirada al seu interior i introspectivament s'esforça a reeixir en el seu viatge personal. Algunes pràctiques de la religió d'Israel són recomanades de practicar amb més émfasi. El dejuni i l'abstinència hi excel·leixen. Unes pràctiques que Jesús de ben segur usava, però cal entendre, pel que ens diuen els evangelis, que les practicava discretament. Recordem les crítiques ferotges que llença contra els que fan de la pràctica pública una ostentació buida i hipòcrita. "Esquinceu-vos el cor" i no les vestidures ens dirà Joel. Tanca't a l'habitació i no practiquis les bones obres davant dels altres, ens dirà Jesús. Perfumeu-vos quan dejuneu. En definitiva, el cristià no ha de ser gaire amic dels espectacles.

El dejuni és una pràctica molt comuna en moltes religions. El dejuni moderat, fins i tot, té un efecte terapèutic per als éssers vius. Només cal mirar els animals. Sri Aurobindo, pare del Ioga Integral, es mostra contrari als dejunis constants o llargs. Insisteix que el cos és quelcom del qual s'ha de tenir cura. Sant Pau també ho dirà. Hem de cuidar el nostre cos, sense fer-ne una obsessió. Aurobindo, però, veu positiu un dejuni d'un o dos dies per a la sadhana. Però el més important de tot és aconseguir el deseiximent i l'equanimitat. El domini de les coses, diu Aurobindo, no és tenir moltes coses i despilfarrar-les, el domini de les coses implica la seva utilització justa i curosa, i a més, el domini de si mateix, en la seva utilització.

Sia, doncs, tant si dejuneu, com si no dejuneu, que el nostre camí no s'aturi.