Monaquisme i societat

De fa molts anys, hi ha un corrent dins el monaquisme occidental d'inserir-se en el diàleg social, d'entaular un diàleg amb la societat. En trobem diversos exemples que toquen diversos aspectes de la vida social. Un exemple és el diàleg interreligiós. El monestir cistercenc (trapenc) de Ghetsemani, a Kentucky, n'és un exemple. Ja en vida del cèlebre Thomas Merton va establir aquest diàleg amb diverses tradicions religioses, sobretot orientals. El monestir benedictí de Chevetogne fa molts anys que combina la tradició catòlica i l'ortodoxa. El pare Henri Le Saux va viatjar a l'Índia des de Kergonan per a establir-se en la tradició hindú i ser un referent fins a la seva mort del diàleg entre occident i orient. Aquests només són uns exemples de diàleg interreligiós.

Tenim altres exemples en altres camps. Noves fundacions com les Fraternités Monastiques de Jerusalem, nacudes a França, van inserir el monaquisme cristià dins la vida ciutadana. Avui són presents a moltes capitals europees i del món occidental. El monaquisme cristià, així com l'oriental, és present a la xarxa. Fins i tot, ordes semieremítiques com els cartoixans són presents a internet amb diverses pàgines web. 

En un àmbit més territorial tenim els casos de Montserrat o Aranzazu que han estat referents espirituals i culturals per a les nacions catalana i basca, respectivament. 

Avui en dia no és estrany que moltes persones aprofitin la calma o la tranquil·litat dels monestirs per a preparar exàmens, oposicions, treballs diversos que requereixen un entorn de pau per a poder-se concentrar en la seva feina. Poblet, Solius, Vallbona són espais utilitzats amb aquesta finalitat assíduament. El monestir de Sant Daniel, a tocar de Girona, té, a part de l'hostatgeria, una residència d'estudiants fins i tot. 

El monaquisme, doncs, té avui dia, encara, valors que oferir a la societat. Valors que molts ciutadans cerquen i no troben si no és dins els murs d'un monestir. Cada orde monàstic té les seves peculiaritats que intenta compaginar amb la societat moderna. Unes han anat evolucionant de la mà de la mateixa societat, altres han fet de la seva fidelitat als seus origens un valor. Els cartoixans sempre diuen que la Cartoixa no ha estat mai reformada perquè mai no ha estat deformada. 

Malgrat que sembli el contrari, monaquisme i societat no han deixat mai de dialogar al llarg de la història. La societat té coses a oferir al monaquisme i el monaquisme segueix tenint valors a oferir a la societat moderna. El Concili segon del Vaticà va modernitzar el monaquisme occidental sense que aquest hagués de renunciar a la seva essència. El monaquisme pot oferir a la societat actual un espai on pouar la set d'espiritualitat que cerca, més que no pas de religiositat. La societat ofereix al monaquisme l'espai on oferir aquesta espiritualitat. Són vasos comunicants que no són pas contradictoris, sinó que es podrien entendre complementaris. 

És bo, doncs, que aquest diàleg es mantingui i, si és possible, s'incrementi. Els murs històrics que els bells recintes monàstics conserven no han de ser estancs, sinó ben permeables, sense por que aquesta permeabilitat contamini els valors espirituals que ha atresorat en el decurs dels segles.