dimecres, 16 de febrer del 2011

L'Índia

Fa temps que segueixo les cròniques que el corresponsal de La Vanguardia a l'Índia envia periòdicament. Es tracta d'en Jordi Joan Baños. Els seus articles sempre em semblen interessants. A través d'ell pots anar coneixent mica a mica la realitat de l'Índia actual. El país real  desvestit de tòpics i mites. Un país de 1200 milions d'habitants. Gairebé res.
L'Índia és un país molt gran, geogràficament un subcontinent. Per tant, és un país heterogeni, amb diversitat de llengües i que és molt difícil d'englobar en unes pinzellades breus i senzilles.
Un país ple de contrastos on hi podem trobar la convivència de la riquesa més extrema i opulent amb la pobresa més extrema. Un país que manté una organització social que ni el mateix Gandhi va aconseguir extirpar. Les castes sobreviuen encara avui, són ben reals.
És un país amb una tradició espiritual molt forta. No podem oblidar els seus textos sagrats plens de saviesa i profunditat. Els Vedes, els Upanixads, la Gità, etc. Textos que vénen de lluny, de milers d'anys de recerca en el més profund de l'ésser humà. Un país que ha generat grans mestres espirituals. Els rishis (savis) de l'antiguitat, el príncep Sidharta que esdevindria Budha, mestres com Sri Ramana, o Swami Ramdas o Sri Aurobindo o el mateix Mahatma Gandhi.

Doncs bé, és interessant veure com un país amb aquesta tradició i aquest bagatge espiritual oblida, des del punt de vista sociològic, tot això i es converteix en un dels països més materialistes de la terra. És interessant llegir la darrera crònica d'en Jordi Joan en què ens detalla el resultat d'una gran enquesta feta al país. És una crònica llarga però fàcil i interessant de llegir. És curiós el concepte que del matrimoni tenen els joves indis. El masclisme que es respira. El paper de la dona. La important homofòbia dels seus joves.

Malgrat aquest materialisme desbocat, els joves indis diuen resar cada dia (57%) i creure en els déus (90%) i els seus miralls són Obama, Gates o Messi i el Dalai Lama. Sí, l'ïndia real és una barreja de sensacions, les espirituals, però, hi perviuen, no sé en quin percentatge, però per molta gent l'espiritualitat segueix essent font de vida i la viuen intensament.
Us animo a seguir les cròniques d'en Jordi Joan Baños, són il·lustratives i interessants. En elles hi trobarem una Índia ben real, allunyada de la literatura romàntica, amb els pobres més pobres del món i els rics més rics.