dissabte, 5 de febrer del 2011

La llàntia

Després de sentir el passat diumenge l'evangeli de les benaurances, aquest diumenge l'evangeli ens recorda que visquent les benaurances plenament ens convertirem en la sal de la terra i en un una llàntia per a la humanitat.
Quan Jesús envia els seus deixebles a anunciar la bona nova ho fa amb un gran respecte per la llibertat. No es tracta d'anar convertint la gent a base de decrets o d'imposicions. D'aquí la gran perversió de fenomens com les croades, la conversió forçada de moriscos i jueus, o la conquesta a base d'esgrimir la creu a l'Amèrica llatina. Jesús no ens demana que ens amaguem, no ens demana que callem, simplement ens indica com podem ser feliços, no d'una manera egoïsta, sinó perquè la felicitat s'escampi. Ens diu com podem sentir la felicitat en la nostra vida. Amb uns valors i una confiança que poc tenen a veure amb els valors que la humanita sovint a exhaltat. Essent feliços nosaltres, serem llum del món i sal de la terra.

Ens costa creure en la recepta de Jesús. Les seves receptes no s'allunyen gaire de les d'altres grans guies espirituals de les més diverses cultures i tradicions. Qui viu feliç, sense proposar-s'ho es converteix en llum per als altres. En sal que assaona. Ens diu Jesús que "resplandeixi la vostra llum", la nostra llum. Amb les nostres obres, amb els nostres valors vàlids per a tota la humanitat. Si resplandeix aquesta alegria que ningú ens pot prendre, anunciarem com ningú el regne que Jesús volia instaurar no en un futur, sinó ja. No ens caldrà malgastar massa paraules. La gent es preguntarà d'on neix aquesta nostra llum i els ho podem explicar. No acabem, però, de creure'ns massa les paraules, les receptes, de Jesús. No passa res, no ens hi capfiquem, posem-hi una mica de confiança i deixar que l'esperit treballi mica a mica en el nostre interior. Només ens cal una mica d'esforç. Sense ser herois, ni supermans. Podrem ser sal per la terra i llum per la humanitat.