Havíem deixat Bru recomponent el grup. Després d'uns moments de dubte, aquells homes van entendre que el projecte engegat per Bru podia sobreviure sense el seu inspirador. Potser era obra de Déu i Bru els digué que intentaria tornar. Landuí fou elegit prior. Van proposar-se de continuar. Però com vam veure, havien fet donació del desert de Chartreuse a l'abadia de Chaise Dieu. Bru va arribar a Roma la primavera de 1090. Alguna intervenció va tenir en l'assumpte de la retrocessió dels dominis de Chartreuse davant Urbà II. Sembla que les coses no foren fàcils. El setembre de 1090 l'abat de Chaise Dieu restitueix la propietat de Chartreuse al grup d'eremites, no sense disgust. Sembla que ho fa més per obediència a la petició del Papa que no pas amb convenciment. Deixem-ho córrer. Sembla que fins i tot espera que l'arrencada dels eremites acabi de nou en fracàs i pugui tornar a la possessió de la propietat.
Urbà II, en ple cisma de l'església, intenta rodejar-se de persones de talla fidels i vol nomenar Bru bisbe de Reggio. Bru rebutja el nomenament fent ús d'un dret reconegut. Urbà segurament devia parlar sovint amb Bru i hi devia veure una reritable crida al desert. Amb recança accepta la decisió de Bru. Podrà Bru retornar a Chartreuse? Doncs no. Urbà que es trobava al sud de la península itàlica, en els dominis que els normands tenien en aquella regió, ja que havia hagut de fugir de Roma, accepta la vocació de Bru, però tot indica que no vol renunciar del tot a tenir Bru a prop, cosa que no hagués estat possible si Bru hagués retornat a Chartreuse. Bru, en una data incerta s'establirà a Calàbria, en unes terres donades pel comte normand Roger. L'etapa de Bru a Calàbria no la coneixem prou bé, però algunes coses sí. Les propietats cartoixanes van passar un segle després a mans cistercenques i es van perdre molts documents per les diferents viscissituds històriques. Quan els cartoixans recuperaren aquelles propietats calabreses van recopilar tota la informació que van poder. La majoria s'havia perdut.
El moment històric de l'establiment de Bru a Calàbria és tèrbol, l'església llatina intenta substituir el domini que els cristians grecs tenen sobre Calàbria. Bru s'instal·la en un indret anomenat la Torre, prop de Milet. Hom creu que això s'esdevingué a finals del 1091. L'indret es trobava entre les ciutats de Stylo i Arena, en una zona encara molt influenciada pels grecs. No era un lloc tan solitari i ferèstec com Chartreuse, estava a 850 metres d'altitud. Bru s'hi devia instal·lar amb alguns companys. A la seva mort n'eren trenta. Per conèixer l'ideal de Bru és important llegir la carta al seu amic Raoul, le Verd i la carta als seus companys de Cahrtreuse. En l'una s'abranda davant el goig de la vida solitària. En l'altra s'observa el llaç inquebrantable entre els dos grups d'eremites. Bru no ha fundat un orde monàstic, això ho veiem clar en la disputa per recuperar els terrenys de Chartreuse com ja hem vist. L'abadia de Chaise Dieu pensa que està davant de quatre arreplegats inconstants i intueix que podrà recuperar més endavant la propietat quan els eremites que hi habiten s'extingeixin o es tornin a dispersar. Però no havent fundat un orde religiós hi ha uns lligams inqüestionables entre Chartreuse i Torre que passen per la figura de Bru. La carta als companys de Chartreuse la va donar el mateix Bru a Landuí que l'havia anat a visitar a Calàbria i que en el viatge de tornada trobarà la mort.
En elles hom pot veure en la vida cartoixana un equilibri i una humanitat immenses. Ja ho deia el pare Cardona, prior de Montalegre en una entrevista que li feu en Josep Ma Espinàs. La vida cartoixana és plena d'equilibri i humanitat. És molt humana, deia ell. Allunyada de grans ascesis i rigors.
Bru va morir el 6 d'octubre de 1101 a Torre i fou enterrat com tots els cartoixans. Anys més tard es van desenterrar les seves despulles i desades en un reliquier que després de diverses viscissituds es conserva a l'església de la cartoixa de Calàbria. El papa Lleó X va autoritzar el culte a Sant Bru de viva veu només per als cartoixans i Gregori XV el 1623 el va estendre a tots l'església.
Mort Bru, diversos grups d'eremites en diferents indrets van adoptar la forma de vida de Chartreuse i uns anys després van demanar a Guigó, cinquè prior de Chartreuse, que els donés una regla. Hug, el bisbe de Grenoble i protector de Chartreuse, tenia gairebé 70 anys i va animar a Guigó que ho fes així. Guigó, però, tenia dubtes. Bru mai no va manifestar que volgués fundar cap orde monàstic. Tenia llavors vint-i-sis anys. Bru havia posat sempre els seus eremitoris sota la protecció dels bisbes del lloc. Ara ell, tan jove, havia d'escriure una regla per als eremites? Possiblement el va convèncer el fet que alguns dels primers companys de Bru encara eren vius i el mateix bisbe Hug també. Ells podien validar que seria fidel a l'esperit de Bru. La feina li va portar sis anys. Més que una regla, va descriure els costums de Chartreuse amb una aparença codificada. La va lliurar codificada el 1127 als eremites de Chartreuse, Portes, Saint-Sulpice i Meyriat. Eren els Costums que han arribat fins als nostres dies. Són la transcripció d'una experiència espiritual concreta de quaranta anys.
Bru proposa un model de vida basat en l'equilibri, la senzillesa, la llibertat i molt humana, però que només es pot sostenir en unió amb Déu i a través d'Ell amb tota la humanitat.
En elles hom pot veure en la vida cartoixana un equilibri i una humanitat immenses. Ja ho deia el pare Cardona, prior de Montalegre en una entrevista que li feu en Josep Ma Espinàs. La vida cartoixana és plena d'equilibri i humanitat. És molt humana, deia ell. Allunyada de grans ascesis i rigors.
Bru va morir el 6 d'octubre de 1101 a Torre i fou enterrat com tots els cartoixans. Anys més tard es van desenterrar les seves despulles i desades en un reliquier que després de diverses viscissituds es conserva a l'església de la cartoixa de Calàbria. El papa Lleó X va autoritzar el culte a Sant Bru de viva veu només per als cartoixans i Gregori XV el 1623 el va estendre a tots l'església.
Mort Bru, diversos grups d'eremites en diferents indrets van adoptar la forma de vida de Chartreuse i uns anys després van demanar a Guigó, cinquè prior de Chartreuse, que els donés una regla. Hug, el bisbe de Grenoble i protector de Chartreuse, tenia gairebé 70 anys i va animar a Guigó que ho fes així. Guigó, però, tenia dubtes. Bru mai no va manifestar que volgués fundar cap orde monàstic. Tenia llavors vint-i-sis anys. Bru havia posat sempre els seus eremitoris sota la protecció dels bisbes del lloc. Ara ell, tan jove, havia d'escriure una regla per als eremites? Possiblement el va convèncer el fet que alguns dels primers companys de Bru encara eren vius i el mateix bisbe Hug també. Ells podien validar que seria fidel a l'esperit de Bru. La feina li va portar sis anys. Més que una regla, va descriure els costums de Chartreuse amb una aparença codificada. La va lliurar codificada el 1127 als eremites de Chartreuse, Portes, Saint-Sulpice i Meyriat. Eren els Costums que han arribat fins als nostres dies. Són la transcripció d'una experiència espiritual concreta de quaranta anys.
Bru proposa un model de vida basat en l'equilibri, la senzillesa, la llibertat i molt humana, però que només es pot sostenir en unió amb Déu i a través d'Ell amb tota la humanitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada