El brot de Jesè

Ja tornem a ser al temps d'advent. Els anys passen volant i som a les portes d'un nou nadal i d'un nou any. Entrem en un temps en el qual sembla que el món, sobretot el més pròxim, el que més coneixem, ha de mostrar una cara amable, una felicitat obligada i fingida. Passarem el nadal com si les nostres preocupacions del dia a dia s'esfumessin per uns instants. Les guerres, les malalties, les nostres preocupacions per la crisi econòmica, la manca de feina i la desesperació per un futur incert, semblaran no existir. Amagarem sota la catifa les nostres misèries humanes, les nostres responsabilitats sobre aquestes misèries.

Creurem ser feliços sense ni tan sols saber en què hem de basar la nostra felicitat. Saludarem els companys, els amics, la família amb una rialla mancada d'autenticitat. Perquè seguim sense saber què és això de la felicitat. Confondrem la felicitat amb els nostres plaers, confondrem la nostra felicitat amb allò que en diem amor. Però ni tan sols estem segurs de què és l'amor.

Sovint sentim a dir que la felicitat no existeix, que només la coneixem a petits sorbets. Però em fa l'efecte que aquests petits sorbets no són pas d'amor. Seran altres coses, però no pas d'amor. Posem la nostra felicitat en mans del desig i de l'acompliment dels nostres desitjos. Pensem que la felicitat és un estat que va i bé a petites dosis. La confonem amb el plaer, amb la satisfacció personal, amb l'assoliment dels nostres objectius, amb les nostres afeccions, ja siguin materials o sobre les persones. 

La felictat no és un estat, no és cosa d'un moment. La felicitat és la nostra vida, encara que no la sabem descobrir. La felicitat no té temps, ni hora. La felicitat només es troba en l'amor. Però ai làs! Si no sabem què és això de l'amor, com ens ho farem? A l'acte sexual n'hi diem fer l'amor, com si no hi pogués haver acte sexual sense amor. Com si l'amor es fes. 

Tenim prejudicis, dependència d'altres persones que ens impedeixen ser lliures. Que ens impedeixen veure-les tal com són i no tal com voldríem que fossin. Fem actes solidaris, però pensem més en nosaltres mateixos, en la nostra satisfacció pel nostre acte que no pas perquè estimem. L'amor, la felicitat, no té ni ahir, ni demà. La felicitat és un ser en tot moment, ara mateix. Sense portar cap mena de registre. Ni de bones accions, ni de males accions, ni amb bones persones, ni amb males persones, ni amb simpaties, ni amb anitpaties. El perfum d'una rosa no escull sobre qui escampar la seva olor. Perfuma tothom que s'hi acosta. 

Isaïes ens ho apunta. El llop viu amb l'anyell, la pantera jau amb el cabrit, el vedell i el lleó són amics, l'óssa i la vaca es fan amigues, les criatures juguen sobre el cau de l'escurçó. 

La felicitat, l'amor, ens deslliura de la por, ens allibera de tota esclavitud. Ens costa descriure o definir què és l'amor i la felicitat. Grans savis ho han intentat. Però potser ens és més fàcil saber el què no és l'amor. Potser hi podem arribar per la negació del què no és. No és gelosia, no és ambició, no és tornar mal per mal, no és enveja, no és egoïsme, no es troba en els béns materials i les riqueses, ni tan sols en les persones a qui diem estimar. No, l'amor i la felicitat es troben dins nostre, en el nostre ser més íntim. 

Els lliris dels camps ens ho mostren i els ocells del cel. En la seva bellesa, en el seu perfum, en el seu vol lliure, sense preocupar-se per acumular res, sense ser esclaus de res, ni de ningú. Sense soledat, però estant sols en tots i en tot. 

L'advent i el nadal ens ho apunten, però ho hem de descobrir per nosaltres mateixos. Mirant la nostra vida com un observador, analitzant el fet i el mateix observador. No podem posseir la felicitat i l'amor, només podem ser feliços i amorosos. Ara.