Tot sembla indicar que en el món actual les religions, la religió, va de baixa. En el món occidental les estadístiques corroboren aquesta afirmació. Les religions de l'àmbit greco-romà, o sigui les judeo-cristianes, semblen anar clarament de baixa. Només cal fer una ullada a les dades objectives sobre casaments que es produeixen en l'àmbit cristià en comparació a les que es celebren en l'àmbit civil. Si ens cenyim al nostre país, podem observar les esglésies buides en les celecracions dominicals de cada setmana. Només en celebracions de caire popular les esglésies s'omplen o bé en determinades visites papals. Podem també veure com els capellans catòlics han de duplicar els seus esforços per arribar a les nombroses parròquies per càpita que els toca. No hi ha noves vocacions que substitueixin els capellans ja jubilats. En les comunitats religioses també s'observa clarament aquest fenòmen. En les ciutats del nostre entorn no parem de veure la desaparició de convents de monges amb presència secular a les nostres viles. Ni la importació de persones d'altres continents no poden posar remei a aquest fenomen.
En referència als capellans, el fenomen es veu incrementat per les exigències arbitràries que les persones que han de prestar els serveis sacerdotals han de complir. Ser homes, és a dir, no comptar amb les dones per poder prestar aquest ministeri, juntament amb la condició de ser persones cèlibes impedeix que moltes persones que podrien estar en condicions de prestar aquests serveis comunitaris es veuen expulsats i rebutjats a l'hora d'escollir els candidats.
Pel que fa a les comunitats religioses, els models basats en èpoques medievals i decimonòniques sembla que no es presenten prou atractives perquè persones amb fe escullin o se sentin cridades a la vida religiosa tal com l'entenem de forma general. Amb algunes excepcions comptades, doncs, podríem pensar que estem abocats a la desaparició d'instituts i ordes religiosos en els pròxims anys. En alguns casos es fan esforços d'adequació al món actual per a sobreviure, tot intentant no trair l'esperit dels seus fundadors.
Per altra banda, sembla que davant la devallada de les religions institucionalitzades, hi ha una demanda creixent d'espiritualitat en les nostres societats. Persones que cerquen camins que donin sentit a les seves vides. Una societat materialista en excés ha deixat un buit que no satisfà nombroses persones que intueixen que la vida no es pot reduir a un simple procés material en què només compte l'acumulació de riqueses i béns. Les propostes que provenen de les religions institucionalitzades sembla que no acaben de satisfer aquesta necessitat espiritual de les persones. El materialisme s'ha anat imposant en totes les societats, fins i tot en aquelles que tradicionalment han tingut un fort component d'espiritualitat en la seva configuració, com podria ser el cas de l'Índia, per exemple. Si seguiu les cròniques d'en Jordi Joan Baños des del subcontinent indi hom ho pot percebre.
Les religions institucionalitzades, doncs, es veuen impotents per a oferir i atraure tots aquells que volen seguir una vida amb un sentit de transcendència. Potser aquestes religions haurien de revisar si no han abandonat l'essència del seu origen i s'han enquistat en crear estructures de poder i control que les ha allunyat del missatge original i l'esperit que els donava sentit. És un fet, doncs, que la religió va de baixa, però tot apunta que l'espiritualitat va a l'alça.
(continuarà)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada