La mare terra

Els éssers humans no ens cansem d'explotar el nostre planeta. Creiem que el planeta és inesgotable, però ens enganyem. El contaminem, l'enverinem, emetem gasos d'efecte hivernacle sense parar, injectem productes químics sense parar amb l'objectiu de produir més, d'explotar els seus recursos sense límit. El nostre planeta és el resultat de milions d'anys d'evolució que ens entestem a dilapidar en poques generacions. Parlem de l'escalfament del planeta, però no fem res per no contribuir a aquest escalfament. No som conscients que som els únics animals capaços de destruir-lo. Al pas que anem, farem realitat aquesta animalada. No en som conscients, però sabem que ho estem fent, cosa que ens converteix en veritables estúpids.

Contaminem les aigües dels mars i els oceans, contaminem els aqüífers, els rius, les aigües freàtiques, contaminem l'aire que respirem. Som capaços de fer-ho per organitzar després conferències com les de Kioto o Durban en les quals decidim convertir el món en un mercat de compra-venda de drets per a seguir enverinant el nostre planeta de forma organitzada i ordenada. Som la civilització del creixement insostenible, som la cultura del més i més, acceptem que cada dia desapareguin espècies animals i plantes. No tenim aturador, no tenim sostre. L'home és el rei de la creació. La natura al servei de la nostra cobdícia.

Fem oïdes sordes al clam de la terra. La riquesa ho fustifica tot. Volem produir cada cop més, més que ahir. Volem visitar tot el món, viatjar per tot arreu, com si la nostra felicitat depengués de tot això. Fem depuradores per poder embrutar l'aigua, fem tractats per poder contaminar l'atmosfera, creem indústries per poder reciclar materials no biodegradables, inventem productes per reparar la nostra depredació de la natura. Els pagesos inunden de purins els seus conreus per després obligar a instal·lar desnitrificadors a les nostres xarxes de distribució d'aigua contaminada, ens neguem a desenvolupar la tecnologia per a obtenir energia renovable perquè interessa que el món segueixi depenent dels interessos de les grans companyies que mercadegen amb els combustibles fòssils.

Sempre ens havien dit que cal actuar sobre les causes dels nostres problemes, sobre les causes de les malalties, però no ho fem. Com les companyies farmacèutiques que prefereixen comercialitzar un medicament que cronifiqui una malaltia enlloc de curar-la. El nostre món no ho suportarà. La terra es revelarà. I llavors serà massa tard. Tenim les millors tecnologies per gaudir de les meravelles situades a l'altre extrem de la terra sense necessitat d'anar-hi físicament, però ens desplacem més que mai perjudicant d'aquesta manera aquestes meravelles i contaminant el planeta amb els mitjans que utilitzem per a desplaçar-nos. Donem culte als nostres cossos fent exercici dia rere dia, però som incapaços de canviar el nostre model de vida per salvar el planeta. Ens agraden els esports de risc i per això seguim construint i mantenint centrals nuclears que posen en risc milers de vides humanes i la fauna i la flora. Fukushima no ens ha ensenyat res. Estem disposats a pagar aquest preu posant les nostres vides en una loteria que esperem que no ens toqui a nosaltres. La nostra civilització és capaç de generar tanta quantitat de saviesa com d'estupidesa.

Ja ens arribarà el temps de plorar. Els grans corrents d'opinió que només els poderosos de la terra són capaços de crear ens han convertit en consumidors empedernits d'allò que els interessa que consumim. Ens han convençut que la vida no és possible sense mòbils, milions de cotxes, avions, exèrcits, etc. Hem inculcat als nostres infants que sense aparells electrònics que generen tones de residus i dalmen la terra per l'obrenció de metalls i minerals indispensables per al seu funcionament no hi ha manera de ser feliços. Hem creat mercats de futur sobre aliments que podrien resoldre la fam en el món, hem plantat milers d'hectàrees de cereals que no serviran per alimentar ningú, sinó per crear biocombustibles que han col·locat preus desorbitats sobre aquests productes que molts no poden comprar. És el nostre món que hem decidit liquidar en quatre dies i costi el que costi.

Podem posar-hi remei, però no volem. Serem consumidors fins al final, fins a consumir el planeta. La responsabilitat recaurà sobre nosaltres, sobre tots i cadascun de nosaltres. A no ser que reaccionem, encara hi som a temps, encara podem rectificar.