Benvingut, benvinguda

En els temps en què solia viatjar cap a altres països com a visitant, mai no havia vist la teva cara. Només veia individus impersonals, fins i tot atractius. He vist diferents cultures, diferents civilitzacions, formes de viure. He vist la pobresa a flor de pell, una pobresa amagada en la quantitat. És més fàcil veure un pobre que no pas milers de pobres. Veure un pobre ens crea incomoditat, veure'n molts fa que quedin diluïts. Mai no he viatjat de forma ostentosa, però això no significa que vosaltres no em veiéssiu ostentós. Jo passava uns dies en el vostre món tot sabent que retornaria al meu poc després.

Ara alguns de vosaltres heu vingut al nostre món. Un món que us ha enlluernat per la seva ostentació. Un món que pensàveu que us donaria oportunitats de millorar les vostres condicions de vida. Alguns us heu jugat la vida per arribar-hi. Molts s'han quedat pel camí. Volien poder guanyar-se la vida per sostenir els que deixàveu allà. La gana i la manca d'horitzons us ha fet creuar mars i muntanyes, posar-vos en mans de traficants de persones sense escrúpols que no dubten a deixar-vos penjats, si cal, encara que els hàgiu donat tot el que teníeu. Heu deixat pares, mares, fills, esposos i esposes. Si la vostra decisió va haver de lluitar contra el dolor de la separació, el vostre camí fins a nosaltres no ha estat menys dolorosa. Tampoc la vostra estada entre nosaltres.

Us heu trobat un país molt diferent al que havíeu imaginat. Potser ens havíeu conegut a través de la televisió o d'alguna pel·lícula. Costa tan poc equivocar-se! Costa tan poc posar esperances en un altre lloc diferent al que ja coneixeu! Coneixeu bé la gana, el no futur. Potser has vingut pels teus fills, ni tan sols per tu. Potser has enviat el teu fill, amb un ai al cor perquè pogués fer tot el camí. No sé si eres conscient dels perills. Segrest, explotació, assassinat, accidents. Però res d'això no t'ha aturat.

La teva pell, la teva llengua, la teva cultura et delaten. De cop t'has vist com l'atracció sobre la que es posen totes les mirades. La teva vestimenta també et delata. Has vingut només per buscar una oportunitat que el teu país no t'ha donat. De sobte, et trobes perdut, fins i tot, rebutjat. Has vingut a treballar, però de moment et veus visquent de la caritat i la solidaritat. No era això el que buscaves. Tan sols volies dignitat. Una dignitat de persona. No pensaves fer-te ric en quatre dies, però sí que esperaves poder dur una vida dura de treball, però digne. Et veus com un aneguet lleig. Desplaçat i diferent. Busques suport entre els que són com tu. La gent de la teva cultura i la teva tradició. Gent amb qui et puguis comunicar. Dubtes si has pres la decisió encertada.

Trobes incomprensió entre nosaltres. T'acusem de rebre un tracte preferent. D'aprofitar-te dels nostres recursos, del nostre sistema de protecció social, del nostre sistema de salut. Tu ens vols explicar que no, que només has fugit de la fam i la pobresa, no tan sols d'això, sinó de la condemna de per vida que arrossegaves en el teu lloc d'origen. No ens agrada la teva religió, ni la teva cultura i tu et preguntes què ens has fet perquè et rebutgem sense ni tan sols coneixe't. No esperaves que et rebéssim amb els braços oberts, però tampoc que et giréssim l'esquena.

Jo et diria que ens donessis temps. Tu necessites temps per a situar-te i ubicar-te en la nostra manera de ser. Sigues benèvol i dóna'ns temps també a nosaltres. Sí, nosaltres també necessitem temps per a conèixer-te. Per descobrir la persona que ets, per descobrir-nos en tu. No sé si ets més digne de compassió tu o nosaltres. La majoria de nosaltres estem en condició de ser compassius, de mirar d'entendre't i comprendre't. De veure en tu la nostra immensa sort. Sí, dóna'ns temps i perdona la nostra intolerància, els nostres prejudicis. Perdona que no sapiguem veure les teves qualitats i que el primer que veiem sigui les teves diferències. El color de la teva pell, el déu a qui tu reses, els teus vestits extravagants, el teu idioma estrany a les nostres orelles. Donem-nos temps. Estic segur que trobaràs persones que t'estimaran i respectaran, estic segur que trobaràs persones a qui estimar i respectar.

Estàs espantat i tens por, ho comprenc. Mira de comprendre que nosaltres estem tan espantats com tu, també tenim por. La teva por al desconegut és la mateixa por que nosaltres tenim. La coneixença mútua esvairà aquesta por al desconegut. No desesperis. Tots passem temps difícils, però tu ens podries ensenyar dificultats majors que les que nosaltres travessem. Estic segur que ens entendrem, que ens comprendrem. Paciència, tu amb mi i jo amb tu. Tu i jo no som gaire diferents, millor dit, no som gens diferents. Rere la nostra cultura, la nostra llengua i religió, hi ha un rerefons més profund que és comú a totes les persones. Quan aquest rerefons, que és el mateix en tu i amb mi, aflori, veuràs com la por haurà desaparegut. Només em resta donar-te la benvinguda.