dilluns, 26 de desembre de 2011

Historicitat de Jesús

He tingut ocasió de llegir els dos articles de l'Albert Sànchez Piñol al diar ARA en què posava en dubte la historicitat de Jesús de Natzaret. He de reconèixer que els dos articles m'han semblat interessants. No m'han semblat gens escandalosos. L'Albert reemprèn els dubtes que sempre han existit referent a l'existència històrica de Jesús. Algunes persones sembla que s'han escandalitzat o s'han enutjat amb l'autor dels articles. No és el meu cas. Crec que l'Albert ha estat prou honest. Ja des del mateix títol de la sèrie. "Probablement Jesús no va existir mai". Els dos articles de la sèrie no estan exempts de certa ironia o humor extravagant. Però si ens centrem en si tenim prou fonts fiables des del punt de vista històric que corroborin l'existència o inexistència d'una persona anomenada Jesús de Natzaret, no podem negar que tan dificultós és afirmar la seva existència històrica com la seva inexistència.

En el primer article, l'humor d'en Piñol pot ser molest per a alguns, ho entenc. Situats en el segle I de la nostra era, a Palestina, en els territoris i regnes que la conformaven, era relativament freqüent l'aparició de personatges amb vocació profètica que es proclamaven Messies del poble d'IsraelUn poble que en la seva dilatada història havia sofert deportacions innombrables en els diferents imperis que van dominar aquella àrea geogràfica. Babilònia, Assíria, Egipte, etc. També és cert que per la seva situació geogràfica, fou un poble que rebé fortes influències de cultures properes i llunyanes, com l'Índia, Pèrsia, els grecs i romans i els egipcis entre altres. Avui no ens ha de ser difícil entendre aquesta capacitat d'influències i intercanvis en el món tan interconnectat que tenim. El comerç, les idees i les religions, sens dubte s'entrecreuaven en aquell territori.

En una terra tan procliva a l'existència de profetes i salvadors, és força normal que la figura de Jesús no fos una figura que cridés molt l'atenció. Era, en el cas d'haver existit, un altre dels profetes i messies de torn. És normal que per als cronistes de l'època no fos una figura a ressaltar. Llastimosament no tenim els registres del cens de l'imperi romà on s'hi podria trobar l'anotació d'un tal Jesús, fill de Josep i Maria. I en el cas d'haver arribat fins als nostres dies, segur que trobaríem molts Jesús, fills de Josep i Maria. La qual cosa no ens serviria de massa.


La manca de fonts coetànies, doncs, no ens demostren ni l'existència o inexistència d'un personatge com Jesús de natzaret. Sí que ens demostren, en canvi, que hi va haver un grup de persones que van quedar trasbalsats i que van transcendir el seu temps i el seu origen geogràfic. Es van escampar arreu de l'imperi i amb Constantí la seva organització va esdevenir religió de l'imperi. Després de morts i assassinats aquelles persones van donar testimoni d'alguna cosa que els donava una força immensa. Els dubtes, doncs, sobre la historicitat de Jesús de Natzaret no haurien d'escandalitzar ningú. El cristianisme no depèn de la demostració científica d'aquesta historicitat. De la mateixa manera que mai no podrem demostrar l'existència d'un ésser superior que ordena el cosmos i a qui uns anomenen Déu, altres Al·lah i altres Brahma. El fenomen religiós és universal i les diferents tradicions religioses i espirituals comparteixen principis i devergeixen en molts dels seus enfocaments. En el cas de Jesús de Natzaret, la seva importància per als creients no depèn de la historicitat de la seva figura. Així, també, els creients no s'haurien d'escandalitzar pel fet que algú ens recordi que la coincidència de celebracions religioses i fenòmens astronòmics és un fet, així com l'aprofitament de festivitats paganes on s'hi van encabir festivitats religioses.


Els articles de Sánchez Piñol també es podrien haver titulat "Probablement Jesús sí que va existir", sense que canviés el contingut dels seus escrits que en determinats paràgrafs cal agafar-se amb cert humor i sense estripar-se les vestidures.