diumenge, 31 de juliol de 2011

Doneu-los menjar vosaltres mateixos


Avui llegim la narració de Mateu sobre aquell fet que de ben petit em va sorprendre de com Jesús va alimentar milers de persones, cinc mil diu Mateu, sense comptar criatures i dones, amb cinc pans i dos peixos. Jo, de petit, m'imaginava l'escena. Cistelles de pans que s'anaven regenerant a partir dels cinc pans i dos peixos, com una deu inesgotable. De la mateixa manera com es multipliquen les nostres cèl·lules. No sé si estem davant un fet miraculós. El que sé és que nosaltres no tenim la fe suficient per a realitzar miracles a la manera de Jesús. Però sí que tenim maneres d'obrar miracles a través de la nostra humanitat.

Quan li diuen a Jesús que comenci a acomiadar la gentada perquè es fa tard i puguin anar a comprar el sopar als pobles veïns, Jesús els espeta: "Doneu-los menjar vosaltres mateixos". Quan els deixebles pensaven que s'havien d'espolsar la responsabilitat sobre tota aquella gentada, el Mestre els diu que no, "doneu-los menjar vosaltres mateixos" els ordena. I ells tenen una reacció molt humana, no n'hi ha prou per a tothom. I Jesús obra el miracle. Com s'ho va fer? em preocupava quan era petit. Ara m'és ben igual. Ara el que em preocupa és com ens ho podem fer nosaltres per seguir el seu desig.

Ell ens ha donat algunes pistes. Una d'essencial. "Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat". Nosaltres també som responsables dels nostres germans. És un bon punt de partida. Així com jo voldria que algú em donés menjar si mai passo gana, jo he de donar i compartir el meu amb un altre que es trobi en aquesta situació. El concepte humà de la solidaritat no és lluny del què ens aconsella Jesús.

Aquests dies ens han informat de la fam que milions de persones pateixen a la banya d'Àfrica. En un àmbit més proper veiem milers de persones del nostre entorn a qui la crisi econòmica ha copejat amb cruesa. Totes aquestes persones, les més llunyanes i les més properes són responsabilitat nostra. Jesús ens diria que els donéssim de menjar. Pels cristians, la solidaritat humana queda curta. No és menyspreable, amb un esperit solidari i de justícia n'hi hauria prou per a resoldre molts dels problemes que la humanitat pateix. Però Jesús ens diu que hem d'estar disposats a anar una mica més lluny. Si per donar dignitat a un germà o germana cal que jo en perdi una mica de la meva, cal que ho faci. "Si et roben el vestit, dóna-li també el mantell". No és pas fàcil, no.

No podem espolsar-nos de damunt la nostra responsabilitat envers els mals d'aquest món, envers les injustícies creades per un sistema econòmic injust que es basa en l'explotació de les persones i de països sencers. Els cristians hem de confiar que allà on les nostres febleses ens faran insolidaris i egoïstes, Ell ens obrirà el cor per sentir de nou les seves paraules: "Doneu-los menjar vosaltres mateixos". 

Cap comentari: