El pacte de les catacumbes

Ara que som a les portes de l'elecció d'un nou bisbe de Roma, m'ha semblat oportú de recuperar un document que una quarantena de bisbes van signar a Roma el 15 de novembre de 1965 després d'una missa celebrada a les Catacumbes de Santa Domitila, tot just tres setmanes abans que acabés el II Concili del Vaticà. És un document que ben bé hagués pogut ser signat en els nostres dies per la seva actualitat. El document conté tretze punts als quals es van comprometre de portar a terme. Tot seguit els detallo. Tant de bo servís perquè els electors i responsables de l'elecció romana els tinguessin en compte.

1. Procurarem viure segons la manera ordinària de la nostra població pel que fa a casa, menjar, mitjans de locomoció, i a tot el que se'n desprèn. Mt 5, 3, 6, 33s; 8-20.

2. Renunciem per sempre a l'aparença i la realitat de la riquesa, especialment en el vestir (riques vestimentes, colors cridaners) i en símbols de metalls preciosos (aquests signes han de ser, certament, evangèlics). Mc 6, 9; Mt 10, 9s, Ac 3, 6. Ni or ni plata.

3. No posseirem béns mobles ni immobles, ni tindrem comptes al banc, etc, a nom propi, i, si cal posseir alguna cosa, posarem tot a nom de la diòcesi, o de les obres socials o caritatives. Mt 6, 19-21, Lc 12, 33s.

4. Quant sigui possible confiarem la gestió financera i material de la nostra diòcesi a una comissió de laics competents i conscients del seu paper apostòlic, per ser menys administradors i més pastors i apòstols. Mt 10, 8; Ac 6, 1-7.

5. Rebutgem que verbalment o per escrit ens truquin amb noms i títols que expressin grandesa i poder (Eminència, Excel·lència, Monsenyor ...). Preferim que ens diguin amb el nom evangèlic de Pare. Mt 20, 25-28, 23, 6-11; Jn 13, 12-15.

6. En el nostre comportament i relacions socials evitarem tot el que pugui semblar concessió de privilegis, primacia o fins i tot preferència als rics i als poderosos (per exemple en banquets oferts o acceptats, en serveis religiosos). Lc 13, 12-14; 1 Cor 9, 14-19.

7. Igualment evitarem propiciar o adular la vanitat de qui vulgui que sigui, en recompensar o sol · licitar ajudes, o per qualsevol altra raó. Convidarem als nostres fidels que considerin seus dons com una participació normal en el culte, en l'apostolat i en l'acció social. Mt 6, 2-4; Lc 15, 9-13; 2 Co 12, 4.

8. Donarem tot el que sigui necessari del nostre temps, reflexió, cor, mitjans, etc. al servei apostòlic i pastoral de les persones i dels grups treballadors i econòmicament febles i subdesenvolupats, sense que això perjudiqui a altres persones i grups de la diòcesi.
Donarem suport als laics, religiosos, diaques o sacerdots que el Senyor crida a evangelitzar els pobres i treballadors, compartint la seva vida i el treball. Lc 4, 18S, Mc 6, 4; Mt 11, 4s, Ac 18, 3s, 20, 33-35, 1 Cor 4, 12 i 9, 1-27.

9. Conscients de les exigències de la justícia i de la caritat, i de les seves mútues relacions, procurarem transformar les obres de beneficència en obres socials basades en la caritat i en la justícia, que tinguin en compte a tots i a totes, com un humil servei a els organismes públics competents. Mt 25, 31-46; Lc 13, 12-14 i 33s.

10. Farem tot el possible perquè els responsables del nostre govern i dels nostres serveis públics decideixin i posin en pràctica les lleis, estructures i institucions socials que són necessàries per a la justícia, la igualtat i el
desenvolupament harmònic i total de tot l'home i de tots els homes, i, així, per l'adveniment d'un ordre social, nou, digne de fills d'homes i de fills de Déu. Cf Ac 2, 44s, 4, 32-35, 5, 4, 2 Cor 8 i 9, 1 Tim 5, 16.

11. Perquè la col·legialitat dels bisbes troba la seva més plena realització evangèlica en el servei en comú a les majories en misèria física cultural i moral -dos terços de la humanitat- ens comprometem:
* A compartir, segons les nostres possibilitats, en els projectes urgents dels episcopats de les nacions pobres;
* A demanar junts, al nivell d'organismes internacionals, donant sempre testimoni de l'evangeli, com ho va fer el papa Pau VI en les Nacions Unides, l'adopció d'estructures econòmiques i culturals que no fabriquin
nacions pobres en un món cada vegada més ric, sinó que permetin que les majories pobres surtin de la seva misèria.

12. Ens comprometem a compartir la nostra vida, en caritat pastoral, amb els nostres germans en Crist, sacerdots, religiosos i laics, perquè el nostre ministeri constitueixi un veritable servei. Així,

* Ens esforçarem per "revisar la nostra vida" amb ells;
* Buscarem col·laboradors per poder ser més animadors segons l'Esperit que caps segons el món; 

* Procurarem fer-nos el més humanament possible presents, ser acollidors;
* Ens mostrarem oberts a tots, sigui quina sigui la seva religió. Mc 8, 34s, Ac 6, 1-7, 1 Tim 3, 8-10.

13. Quan tornem a les nostres diòcesis donarem a conèixer aquestes resolucions als nostres diocesans, demanant-los que ens ajudin amb la seva comprensió, la seva col·laboració i les seves oracions.
Que Déu ens ajudi a ser fidels

Fins aquí l'anomenat Pacte de les Catacumbes. Quina església no tindríem si els actuals responsables de fer present el missatge cristià el fessin servir de guia en les seves funcions de servei!