INICIACIÓ A LA MEDITACIÓ (III) CAP AL DESVETLLAMENT

LA RESPIRACIÓ

Hem pres ja consciència de les diverses parts del nostre cos, de les seves sensacions. Hem pres consciència, també, del cos considerat en la seva globalitat. Ara ens disposem a fixar la nostra atenció en la respiració. I ho farem d'una manera natural, sense forçar res.

Podem conençar amb el que ja hem practicat referent a la consciència del nostre cos. Fem unes poques inspiracions i expiracions profundes i a partir d'aquí deixem que la respiració vagi agafant un ritme natural. Ens podem fixar en com entra l'aire pel nas, segurament el trobarem fresc, tot seguit ens fixarem en com l'expirem, segurament hi notarem una escalfor més gran. El nas té aquesta capacitat sensitiva. És possible que notem que l'aire circula més nítidament per un dels dos orificis. Fixem l'atenció en això.

Passada una estona intentarem seguir la circulació de l'aire a través dels nostres pulmons. Possiblement te n'adonis de com tenim d'atrofiat el nostre sistema respiratori. És possible que vegis que no utilitzes tota la teva capacita pulmonar, no importa, tan sols fixa-t'hi. A mesura que anem fixant-nos en la nostra respiració, la nostra ment tindrà ganes de divagar. Bé, si et passa això no lluitis amb els teus pensaments, tampoc els segueixis, tan sols pren consciència d'aquest fet i intenta tornar a concentrar-te en la respiració. A mesura que passa el temps i a mesura que anem practicant podràs notar que la respiració es torna més profunda i més ritmada. No la forcis, ella sola anirà fent. 

He dit abans que les persones, generalment, no utilitzem tota la nostra capacitat pulmonar. Quan som petits respirem generalment amb l'abdomen. Si us fixeu en un infant, podreu veure com la seva panxeta es va inflant i desinflant com un globus. És la respiració abdominal. A mesura que ens fem grans la respiració tendeix a fer-se més a la zona alta dels pulmons, és la zona clavicular. Si et fixes en quan el metge ens demana que respirem per auscultar-nos, acostumem a fer una inspiració clavicular, la clavícula se'ns eleva. Una respiració completa seria la que uniria la respiració abdominal amb la clavicular mitjançant una fase intermèdia que podem anomenar intercostal, és aquella respiració que ens eixampla les costelles. Doncs bé, si unim aquestes tres fases inspiratòries tindrem la respiració completa i que aprofita la nostra capacitat pulmonar. Abdominal, intercostal i clavicular, per aquest ordre. Si vols comprovar com respires habitualment pots comprovar-ho estirant-te a terra posant una mà sobre l'abdomen de tal manera que el colze reposi en el terra. Notaràs així si la teva respiració és abdominal o no o passa per aquesta fase. Si poses les dues mans sobre el pit amb la punta dels dits tocant-se, notaràs que la respiració és intercostal si les puntes dels dits se separen en la inspiració. I la clavicular la notaràs fàcilment perquè la clavícula s'enlaira amunt. 

Però ara no és això el que pretenem fer. Simplement érem en l'exercici de centrar la nostra atenció en la respiració. Sense seguir, ni lluitar contra els pensaments que ens van sobrevenint. Tan sols adonar-nos quan la ment ens bombardeja amb la seva activitat per tornar a fixar-nos en la respiració. Amb el temps, la nostra qualitat respiratòria haurà millorat, el nostre ritme respiratori s'haurà fet més natural, sense estrabades, ni sense esforços. Ens adonarem com ens costa de no desviar la nostra atenció cap als pensament, però aprendrem que pacificar la ment no és cosa fàcil, però tampoc difícil si seguim enfocant la nostra atenció en la respiració. Podem estar així tota l'estona que en siguem capaços, però si aconsegueixes estar-hi deu o quinze minuts, haurem començat a fer camí.

I amb això ens quedarem avui. En la saviesa popular trobem que aquesta ja se'n va adonar de la importància de la respiració. Davant de moments de tensió, d'estrés, d'ansietat, d'ira, la saviesa popular ens aconsella fer algunes respiracions profundes i calmades abans de reaccionar o de contestar una provocació, etc. 

Quan hagis practicat aquest exercici d'una manera regular anirem afegint més estones que ben segur tu mateix buscaràs. Començant per la consciència del cos, part per part i en la seva globalitat, acabarem en la fixació de la nostra atenció en la nostra respiració. Recorda tenir l'esquena dreta, que no tensa, i intentant no reaccionar a qualsevol estímul interior o exterior que ens pugui distreure durant l'exercici. Seguirem fent camí, però ben segur que si ets constant veuràs que la teva essència, la teva naturalesa va connectant cada vegada més fàcilment amb el silenci interior que et conectarà alhora amb l'essència de tota altra persona i de la natura sencera perquè aquesta essència nostre és la mateixa que trobem arreu.