Aquest diumenge passat es llegia a les esglésies l'evangeli de Lluc on es narra la transfiguració de Jesús. Diu que dalt la muntanya Jesús es transmudà. Aquests dies estic rellegint l'obra de Sri Aurobindo, pare del Ioga Integral. Aurobindo ens parla de la transformació interior de la persona i, conseqüentment, de la transformació exterior. El Ioga d'Aurobindo pretén la transformació del món, un nou renaixement, que ha de venir de la transformació personal, a través del descens de la divinitat sobre la totalitat de la nostra persona. Aurobindo insisteix, una vegada i una altra, que el seu Ioga no cerca únicament una transformació interior, que ens aïlli del món, sinó que aquesta transformació de l'home, aquesta evolució, s'ha de veure reflectida, forçosament, en tota la societat.
Salvant les distàncies, em sembla trobar prou punts en comú entre l'ensenyament de Jesús i el proposat per Sri Aurobindo. Només a través d'un canvi interior profund de cadascun de nosaltres podrem fer un món millor, canviar-lo. En les diferents traduccions de la narració de Lluc trobem les paraules transmudar, transfigurar, transformar, canviar. Aquesta transformació en el més profund de nosaltres mateixos és el pas previ, la premissa, sense el qual no podrem transformar el món. És el primer pas. Cadascú l'ha de fer amb les motivacions personals que el moguin. Si vull un món més ecològic i més sostenible, he de fer de la meva vida una vida que vagi d'acord amb el medi natural, conscient que els recursos que tinc al meu abast no són il·limitats i que he de respectar l'entorn i viure-hi en corcondança. Si vull un món en què la riquesa estigui justament repartida, he d'aprendre a viure amb el just, d'una forma austera, perquè jo també acaparo riquesa dels altres. Si vull un món on respectin els drets humans més elementals, he de respectar les persones, les seves idees i creences, les seves particularitats, allò que els fa diferents de mi. Si vull ... caldrà que comenci per mi mateix. Si no, la meva contribució a aquesta finalitat consistirà en paraules buides, sense conseqüències. Sense fer realitat aquesta transformació. Sense fer res per realitzar aquest altre món possible.
Aquest és un pelegrinatge llarg i difícil, alhora que senzill i possible. Volem contribuir-hi de debò? Comencem, doncs? Canviem? Ens transformem? El relat de Lluc ens diu que els que acompanyaven Jesús dalt la muntanya tenien son, però estaven desperts, no podien dormir davant un ésser transformat. Si nosaltres canviem, si ens transformem, els altres no podran quedar impassbles, no es podran adormir, potser llavors començarem a canviar plegats aquest nostre món.
1 comentari:
Hi estic totalment d'acord. Jo estic llegint ara a Sri Aurobindo.
Publica un comentari a l'entrada